MÚSICA

 

Quan, el 12 de octubre del 2019, ara fa dos anys Los Planetas i Niño de Elche van presentar el seu àlbum “Fuerza nueva” que pretenia ser una revisió dels mites espanyols, des d'Els segadors fins a l’Himne de la Legió, Niño de Elche, amb ànim provocador, va dir coses com que el programa polític de Podemos coincideix en un 70% amb el discurs de Le Pen, o que havien fet d’Els segadors -himne oficial de la Generalitat Catalana- un himne anarquista, tot afegint que: "Y llegan los independentistas y se cabrean. Cuando la letra lo que dice es: 'Destruyamos las prisiones'".

Quan el periodista pregunta si temen ser censurats a Catalunya, Niño de Elche, amb tota la innocència del món -a Catalunya, si algú pot censurar no és altri que la justícia espanyola- contesta que “los independentistas son muy cobardes. Van a venir y van a pagar la entrada. Y encima van a soltar 40 o 50 euros. Dicho todo esto desde el humor, claro està."

“Canción para los obreros de SEAT”, la versió anarquista d’Els Segadors, entre altres coses diu que Barcelona va ser una gran ciutat, plena de funcionaris per a tancar proletaris, que ha perdut les seues conquestes a mans dels catalanistes al servei de l’Estat i Foment del Treball. I quan pregunta on estan els bons, els defensors de Barcelona i de la seua bandera, es respon que a Segovia. El títol de la cançó ho diu, que és per als obrers de la SEAT.

Hauríem de censurar-la? En tot cas, ho decidiran els jutges espanyols.

No soc cap burgés ni ric empresari català, però després d’escoltar les lletres de les cançons del disc he comprovat, amb molta pena, que els artistes no respecten els catalans. Ho dic com a valencià, no pas com a català. De totes les cançons del disc -que sembla estar escrit en temps de l’emperador August, allà per Galilea- tan sols apareixen dues ciutats europees: Barcelona i Segovia. De la primera, diu que és repressora; de la segona, que té els homes. Sembla que treballadors de SEAT, que foren empresonats a Segovia. SEAT, com tothom sap, és una multinacional. Segovia, una presó castellana. La justícia que hi mana, la justícia espanyola. Però, ves per on, sembla que la culpa, tota la culpa, tota la grandíssima culpa és dels catalanistes!

La veritat, com a valencià, no em sorprén gens ni mica que un grup que canta en castellà insulte els catalans. A força de rebre pals, hom s’hi acostuma. Ara bé, esperava -l’esperança diuen que és l’últim que es perd- una mica més de trellat, una mica més d’originalitat en artistes que proclamen ser anarquistes, o sia, sense pàtria.

Quan diuen defensar el proletariat -ves, quina paraula més antiga!- sevillà, alacantí o càntabre, igual dona, que tracten els catalans d’opressors pel fet de ser catalans em sembla d’una puerilitat imperdonable. Una demostració -una més- de xenofòbia. Una ximpleria grollera, indigna d’un artista que ignora el fet que tant a Sevilla com a Madrid els capitalistes són tan burgesos-burgesos com ho poden ser els de París, de Barcelona o Moscou, així a València com a Mèxic D.F.