Gestors piròmans, idiotes combustibles

Perquè ha aparegut a la secció de notícies locals en mitjans locals i tractar de temes locals (considerats menors pels grans mitjans que es dediquen a parlar sobre els florins dels dirigents) sembla una notícia local. Però no ho és, per moltes i diverses raons.

El passat dissabte 5 de juliol, mentre supervisaven les tasques necessàries per rebre els centenars de vehicles i milers de visitants -cada vegada més- que venen a passar el dia a la ribera del Xúquer, els regidors Pablo Cháfer Asunción, Teresa Chapí Morales i l’alcaldessa d’Antella Eugenia García Giménez foren agredits verbalment i física pels membres d’una família que va arribar fins el punt de sacsejar el vehicle en que viatjava l’equip municipal. Els components de la família en qüestió havien començat a insultar els encarregats de cobrar l’entrada de l’aparcament municipal, motiu pel qual l’equip de govern es va personar al lloc dels fets. Els agressors enfadats, tot adduint que ells pagaven els seus impostos, es negaven a pagar els 15 euros per poder estacionar el seu vehicle -tota la jornada- en l’aparcament fet expressament perquè els forasters puguen estacionar els seus vehicles com cal. L’equip de govern declararia després: “Una agressió que més que un atac personal, va ser un atac a l'esforç col·lectiu i al respecte que mereix la tasca que fem”.

Els visitants es negaven a pagar els 15 euros aprovats per la corporació municipal, necessaris per afrontar les moltíssimes despeses que ocasionen els forasters que venen a nadar a la vora de les aigües netes del riu Xúquer. L’alcaldessa declararia al diari Levante-EMV: «Estamos ante una masificación sin precedentes, cada año va a más porque cada vez hace más calor y nosotros tampoco vamos a prohibir a la gente que venga a refrescarse, pero esto ya se nos va de las manos».

Fins ací, l’anècdota local; passem al context global.

Els urbanites (la major part dels visitants provenen de les rodalies de la metròpolis valenciana) en compte de solucionar els problemes que la mateixa metròpolis genera (urbanització descontrolada, especulació econòmica, residus per tractar, polígons sobredimensionats, etc.) es dediquen a envair els pocs espais que encara queden incontaminats i ho pretenen fer de manera gratuïta.

Podeu veure el resultat de la invasió de vehicles sense control al municipi de Sumacàrcer, molts estacionats dins els bancals de tarongers (l'arbre que produeix el fruit de la taronja) en la següent pàgina del Facebook:

https://www.facebook.com/reel/1362342471491688/

Els urbanites obliden que un poble amb poc més de mil habitants -el cas d’Antella- no té capacitat logística (policia, grues, espais, infraestructures, etc.) per rebre dos o tres milers de visitants sense cap ordre ni concert. Els pobles menuts com Antella i Sumacàrcer, entre altres, no compten amb els mitjans ni recursos necessaris. Municipis infrafinançats per les administracions que centren el seu objectiu a acontentar els votants de les grans ciutats. Una ciutat que centrifuga els seus habitants quan arriba la calor. Els pobles menuts durant els estius ens convertim en la salvació dels urbanites, sense espais dignes per passar un diumenge a la fresca com cal.

Propose l’exemple "positiu" de la capital francesa. Els habitants de París l’estiu de 2025 podran -en algunes poques zones- nadar en el riu Sena. Una experiència que no ocorria des de 1923, quan es va prohibir nadar en les aigües contaminades del riu parisenc. El projecte per rehabilitar el Sena va començar durant les obres per a la realització dels Jocs Olímpics de 2024. Els parisencs portaven més de cent anys sense poder nadar al riu Sena.

Els urbanites valencians sense recursos, amb la calor, fugen del secall en què han convertit el riu Túria. Diguem-ho clar: València ha assecat el seu riu i ara pretén assecar el Xúquer; i després, què?

Els urbanites menystenen els pobles menuts, que tant necessiten. Sense paisatge, la ciutat no existirà. La ciutat és un paisatge esgotat. Els polítics que els urbanites voten obliden de manera interessada (els pressupostos són euros) que quan el paisatge natural desaparega, llavors serà el temps que la Ciutat col·lapse. Els urbanites que obliden que per entrar a València, Madrid, Barcelona o París ens costa diners (metro, tren, aparcaments, zona blava, etc.) es queixen perquè han de pagar 15 euros -tot el dia- per aparcar de manera urbana. 

Que proven d’aparcar just al davant del Palau de la Generalitat Valenciana, a l’ombra dels antics murs de la Seu valenciana. Si la policia local i/o l’alcaldessa metropolitana no els ho permet, que bramem pels seus drets. Per la meua part, estic disposat a pagar amb plaer 15 euros per poder estacionar el meu vehicle -tot el dia- just a la vora de la tomba d’Ausiàs Marc sota els refrescants murs de la Seu.