Ahir, Madrid...; hui Palestina, Torre Pacheco, ...
“Voy pidiendo libertad
Y no quieren oír,
Es una necesidad
Para poder vivir”
Luis Eduardo Aute
El vell comunista valencià cada sis de febrer recordava el
dia que va haver de marxar de la seua terra per Port Bou per salvar la vida.
Les tropes de Franco havien derrotat l’exèrcit de la República a la Batalla de
l’Ebre i marxaven imparables vers la frontera franco-espanyola sense pietat ni
perdó. “Rojo preso, rojo muerto”.
Cada sis de febrer, des del seu exili a França (del qual mai
no en va tornar) el vell republicà recordava una altra data, la del trenta de
gener de 1933, el dia en que Adolf Hitler va ser nomenat Canceller d’Alemanya
pel President Hindenburg. El vell militant d’esquerra recordava estupefacte el
poc que s’imaginava que aquell dia de gener acabaria per marcar el seu futur
sis anys després, quan el sis de febrer de 1939 li va caldre fugir de la
violència dels colpistes recolzats per la tota poderosa Legió Còndor de
la Luftwaffe, els bombardeigs de la qual sobre el poble de Madrid el 1937 van
fer que el govern de la República espanyola llancés aquesta proclama a totes
les societats civilitzades del món: “Si tolereu açò -la mort de xiquets
innocents- els vostres fills seran els següents”.
“Quan els nazis van vindre a buscar
els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista...”
i acaba amb la constatació següent:
“Quan van vindre a buscar-me,
no hi havia ningú més que pogués
protestar”.
Per callar s’havia quedat sol,
sense defenses, contra els violents.
Cal recordar que la violència exercida contra els pobles (les
campanyes de difusió massiva costen molts diners) mai no és fortuïta. No és cap
casualitat que les elits econòmiques que estan pensant la manera de sobreviure
a l’escalfament del planeta, que les seues inversions promouen amb
l’aquiescència i benvolença de tots els inversors, són els que inverteixen, promouen
i financen la violència contra les dones, contra els immigrants, contra els
treballadors, contra els gais, contra la universitat, contra la sanitat pública
i contra la ciència. Les elits milionàries que compren els delinqüents (que es
creuen que amb la violència resoldran els seus problemes insolubles tot
embrutant-se les mans amb la sang dels innocents) són les mateixes elits que
inciten a la violència contra les dones i qualsevol rastre d’intel·ligència
humana, molt diferent de l’artificial.
Les elits que promouen campanyes contra els treballadors de Torre Pacheco són
els mateixos que promouen el genocidi a Gaza, els mateixos que ens diuen per
mitjà de les seues xarxes que el món (l’únic que tenim) és una merda, que tots
som uns corruptes i que res no té solució, perquè deixem de creure en la nostra
llibertat, que ens iguala a tots, per creure els seus principis violents que
ens porten a l’esclavatge i l'extermini.
Tots som iguals de corruptes? Res no té solució? Opinar no
serveix per res?... Doncs, si és així, per què es gasten milions i milions i
milions d’euros a les xarxes socials per convèncer-nos que la Llibertat no
serveix per res?
Sí, els que manen al món -el món on tots vivim-, són els que
promouen l’extermini del poble palestí a Gaza. Els mateixos que promouen els
pogroms contra els treballadors que viuen a Torre Pacheco.
A hores d'ara, a Gaza les elits mundials tracten de saber si poden exterminar tot un poble -milions de palestins- retransmés en directe per les pantalles LED dels nostres terminals. Si ningú no mou un dit, Gaza dictaminarà el nostre futur.
El sermó de Niemöller continuava així:
Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu,
Si tolerem l’extermini dels palestins, els nostres fills demà
en seran les víctimes.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada