RETROVISOR

Som al ple de l’estiu de 2021 o de 1921 o de 1821? L’amable lector suposarà que l’autor d’aquestes línies deu d’estar jugant amb les dates o les idees o les paraules. He de dir que jo també ho suposaria si no fos pel detall que soc l’autor d’aquestes línies i, per tant, responsable d’allò que sembla que diuen. I què diuen les dates esmentades? Es demana si som al segle XXI, al segle XX o al segle XIX, per posar tan sols tres dates, que podrien ser-ne moltes més. I per què em demane en quin any som, si sé perfectament que vivim l’estiu de l’any 2021 després de la datació del naixement del Crist redemptor? La pregunta, per a un altre que no fos valencià, podria ser impertinent, posem per cas per a un habitant de Quito, Santiago de Xile o de la ciutat de Washington D. C., per posar tan sols tres casos. Ara bé, per a un valencià, que des del segle XVIII -si més no, des del mes de juny de 1707, temps en què els nostres furs foren abolits per domini militar- segueix dominat per aquell just dret de conquesta, com va dir el rei Borbó en el seu edicte, la cosa canvia.

Qui us parla -escriu, en aquest cas- ha vist com al llarg de la seixantena d’anys que ha viscut han començat a passar pel seu davant -en una demostració del pas del temps inexorable- com els tòpics que semblaven haver quedat abandonats en el temps tornen i tornen a tornar. 

Qui us parla ha vist com des de ben jove li han negat la parla, la llengua, la dignitat, la llibertat de ser qui és. Eren temps de Dictadura, deien els més entesos, i vaig callar. Després vingueren els temps de la necessitat, deien els entesos, i vaig tornar a callar. Ara, cinquanta anys després, tornen els temes de sempre, i els entesos tornen a dir el mateix: diuen que són temps en què no hem de despertar ni exasperar ni molestar la bèstia que ens domina, si no volem prendre mal. I no pense tornar a callar.

No vaig a callar-me que visc a un poble valencià, amb les seues tradicions, la seua llengua, la seua economia, la seua cultura. Un poble humiliat militarment el segle XVIII -ja sé que direu que açò va passar fa mots anys, però jo diré allò que he escrit al començament d'aquest article-, traït amb el pas dels anys, prohibit i negat, amb l'aquiescència de les seues classes dominants, és clar.

Som a l’estiu de 2021 i el PP de la CV pretén tornar a governar la terra dels valencians com ho ve fent des del segle XVII -si més no-, o sia, amb els enganys de sempre:

La llengua dels valencians, una invenció mefistofèlica que cal impedir desenvolupar.

L’economia valenciana, un benefici del qual traure profit.

L’administració dels valencians, un poder el qual cal sotmetre en benefici d'un estat centralista.

La cultura dels pobles valencians, un entrebanc el qual cal eliminar.

La fe, continuar amb la subsidiarietat imposada des de fa segles.

La gent, acceptar-la com a bons súbdits, uniformats, als quals cal reprendre les seues exacerbacions extemporànies que es produeixen -com aquesta- de tant en tant.

Som al ple de l’estiu de 2021, el PP de la CV continua de negar que parlem la llengua que parlem -la llengua catalana, per si algú encara no ho havia entés-, el PP que ens nega el dret a exercir els nostres drets com a ciutadans lliures, el PP que ens obliga a pagar impostos indeguts i complir una constitució imposada per la força de les armes -amb la simpàtica col·laboració dels partits constitucionalistes- que ens obliga a acceptar una monarquia corrupta i ser els poca-soltes que els distreuen durant les seues vacances estiuenques. El mateix partit que continua a seguir enfrontant-nos, als pocs valencians que encara quedem, amb lluites aqüíferes, mediambientals, portuàries i semblants, amb l’aquiescència de la majoria informada pels mitjans de difusió massiva.

Ara bé, que el PP de la CV pretenga governar -amb els vots de VOX imprescindibles, és clar- amb tanta mentida (que hauríem d'haver aprés a rebatre, si més no, des del segle XVIII) no implica la nostra innocència, sinó tot el contrari, la nostra culpa per tanta submissió, de tanta deixadesa i tanta misèria que, a la llarga, ens corsecarà el cor! 

“De qui parles?” -escolte mentre llig aquest article, i tan sols puc respondre: de nosaltres, els valencians."