Realitat líquida

A l’article La Guerra és la Pau publicat el 24 de gener passat en aquest blog, esmentava el sociòleg Zygmunt Bauman, l’autor conegut per la seua teoria de la Realitat líquida segons la qual hui tot es transforma tan ràpidament que ningú no és capaç d’abastar el sentit ni significat de la realitat i així és com les veritats dels temps sòlids, les veritats anteriors al maig de 1968, han esdevingut líquides, llefiscoses com anguila d’Albufera. He de confessar que vaig ser un dels molts incauts que me la vaig empassar tota, la teoria de la realitat líquida, tota sencereta sense deixar ni gota.

Com va dir el poeta, “ara de gran comprenc” com uns i altres han jugat amb la meua ànima càndida. Com el Moloc dels mitjans audiovisuals dels poders sòlids continuen a difondre la teoria del bo de Bauman amb més intenció de marejar la perdiu que no d’aclarir-la; i per què el bo de Zygmunt -més pagat que un gos amb el seu os- no podia negar-se a la dita difusió; una difusió, però, que no sempre coincideix amb les intencions del sociòleg.

És cert que la realitat és un tempus fugit, com ens van dir els clàssics, i que el present és inabastable, com volia Juan Muñoz que va manifestar que el present és parell a la mort, dos instants que ningú no pot representar. Certeses que evidencien que el llenguatge humà no serveix tan sols per demanar un entrepà de pernil a una estació d’esquí a Terol, també serveix per expressar evidències: la meua flor és mortal, el meu gos és mortal, jo soc mortal, l’univers és mortal. I va i resulta que totes aquestes proposicions no són cap veritat líquida sinó tot el contrari, manifestacions d’una realitat sòlida, tant sòlida com la capsa de pi que encercla el cos mortal.

On vull anar a parar? La realitat podrà ser “líquida” per a l’estudiant a qui li prometen un món sense distincions de classe, per a les Kellys que cobren jornals de misèria, per als llauradors vells i cansats de tanta estafa, per als malalts sense metges que els atenguen; però no gens per als mandataris de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, la solidesa de la qual és a prova de bombes. Establerta l'any 1949 a Washington per defensar el capitalisme de la hipotètica agressió per part de la Unió Soviètica i els seus aliats comunistes, l’OTAN és tan sòlida que hui, tot i no existir la Unió Soviètica, continua la seua missió de sempre, la prova fefaent que la realitat mai no ha deixat de ser sòlida, de la solidesa de l’or així com la dels míssils que exploten sobre Ucraïna, el conflicte que acaba d’inaugurar un nou capítol de la Història, entre l’Imperi de Wall Street i els oligarques russos. La guerra de sempre, el Guernica de sempre.