Ausiàs March portava leggins?

 A la col·legiata de Xàtiva hi ha un quadre de Sant Sebastià, pintat pel pintor Jacomart (Jaume Bacó, 1411-1461), pintor valencià coetani del nostre poeta, pintura que des de temps s’ha atribuït (hom creu que de manera errònia) a la figura del nostre poeta Ausiàs March.

 

Siga certa o no aquesta tradició -que donaria cara i cos al nostre poeta més universal-, ara i ací aquest assumpte no ens interessa. Allò que ens interessa és descriure el subjecte de la pintura. Si ens hi fixem, trobem un jove cavaller amb una cinta al cap que li serveix per recollir la seua llarga cabellera pentinada de cabells rulls. Es tracta de la representació del martiri de Sant Sebastià. Ho sabem per les fletxes i l’arc que el personatge sosté amb les seues mans. La relació del quadre amb Ausiàs vindria per les fletxes d’amor, or, ferro i plom que el poeta de Gandia va establir per diferenciar els diferents tipus d’amor: el diví o angelical, l’humà o corporal i l’animal o bestial.

El cavaller en qüestió, siga o no el poeta, porta un vestit recollit amb una cintura roja, de la qual penja un llarg i preciós punyal. El vestit sembla de vellut, amb motius florals. Va cobert amb una capa vermella i un colleró que li serveix per abrigar els muscles. El perfecte cavaller del segle XV porta unes bellíssimes i ajustades calces, detall que els resulta estrany als joves de hui dia (que ells anomenen amb l’anglicisme “leggins”, o sida, calces en anglés).

L’estrany del cas és que cap dels alumnes de 3r ESO, als quals els mostrava la imatge en classe, no reconegueren allò que els seus ulls els mostrava. Hi veien, sí, un cavaller antic vestit amb robes antigues d’una antiga moda d’un passat el qual, innocentment, creuen que no té res a veure amb ells. Innocents! Quan el professor els indica les calces que acabem de descriure, llavors, sí, oh sorpresa!, les veuen. Tant, que comencen a riure sense poder parar. Fins llavors havien mantingut un silenci sepulcral sense saber què dir, i això que tenien el quadre davant de les seues ninetes obertes, netes i escodrinyadores. De res no els servia. Donem per suposat que el jovent pot comprendre sense que ningú no els ho explique. Senzillament, entre la imatge i ells s’interposava el temps, no comprenien el pas del temps. Com podia ser que un quadre del segle XV represente quelcom semblant a la seua vida quotidiana del segle XXI? Per comprendre el passat calen anys i estudis. Ha estat necessari que el professor els indiqués que Sant Sebastià portava calces perquè a la fi convinguérem que en efecte portava leggins.