Èdip Rei

Parlem de poder. Remuntem-nos als clàssics. Recordem la frase dita per Èdip Rei, el personatge de Sòfocles -no gens citada quan es parla de manera falsa, i tramposa, sobre la “democràcia” grega de fa més de dos mil anys-.  Sòfocles, testimoni de la gran victòria de Salamina (480 aC), moment en el qual comença el màxim domini d’Atenes al Mediterrani; autor per al qual la mesura de totes les coses són els déus, no pas els homes, en la seua tragèdia sobre la predestinació a la qual estem condemnats els humans, Èdip pregunte a Creont, rei de Tebes, germà de Iocasta, l'esposa -i mare- d'Èdip: 

ÈDIP: No és més insensat el teu projecte (a Creont) d’aconseguir sense el suport del poble i dels amics, el tron que només s’aconsegueix amb el poble i amb diners?

Aquesta escena evidencia que el suborn entre iguals és una condició necessària per guanyar les eleccions. L'axioma que se'n deriva és el següent: governarà aquell que sabrà com compensar aquell que estarà temporalment fora de les instàncies del poder.

En aquesta escena, igual com en la vella llegenda medieval que ens recorda que l’emperador està nu, Sòfocles despulla qualsevol tipus de poder. Sí, l’emperador està -sempre ho ha estat- nu, tal i com ens demostrarien les gravacions mentre practicava sexe amb xiquetes coaptades pel seu amic Epstein; gravacions que mai no podrem veure els comuns del mortals. En retorn, ens deixaran visionar imatges sobre les xiquetes massacrades a Teheran.