Doblatges de destrucció massiva

El doblatge dels films nord-americans al castellà donen molt de joc. En posaré tres exemples, més un quart que reserve per al final.

El primer, Fort Apache, pel·lícula estatunidenca dirigida per John Ford, va ser estrenada l’any 1948 amb el mateix títol a l’estat espanyol. John Ford va ser un director no gaire estimat per la crítica cinematogràfica espanyola; tal vegada, perquè en els seus films els apatxes parlen castellà i, com després veurem, eren fidels cristians. En el doblatge castellà de Fort Apache els membres de la tribu Navaho parlen una llengua inventada, quan en la versió original en anglés parlen en perfecte castellà.

El segon, The Alamo (traduïda també de manera literal, El Álamo), és un western de l’any 1960 dirigit per John Wayne i interpretat per ell mateix, amb Richard Widmark i Laurence Harvey en els papers principals. En el film, el personatge que interpreta John Wayne fa una lloança de la República americana (hui tan qüestionada pels Trump’s boys); lloança de la república que en el doblatge espanyol esdevé per obra i gràcia dels traductors castellans una lloa a la “llibertat”. El doblatge ens recorda que en l’Espanya de Franco (cal dir que el doblatge de fa més de cinquanta anys continua projectant-se a les televisions “democràtiques” d’ara mateix) hom no podia lloar cap sistema republicà, tampoc el nord-americà, que va permetre l’assassí de republicans morir al seu llit.

El tercer exemple és bastant posterior a la mort del general traïdor. The Devil’s Advocate (estrenada amb el títol en castellà Pactar con el diablo) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Taylor Hackford, estrenada l’any 1997 en “plena” democràcia espanyola i tanmateix, quan el dimoni protagonista del film es dirigeix a uns latinos, al metro de Nova York, per espantar-los, en la versió castellana el dimoni els parla en la “llengua del diable”, és a dir, una llengua inventada; malgrat que en la versió original el dimoni els parla evidentment en un perfecte castellà. Els traductors / dobladors dels films anglesos al castellà, viciats per dècades de censura, deuen pensar que és del tot natural enganyar el seu públic. Podem concloure, doncs, que els condicionaments fàctics imposats per la llarga dictadura continuen vius als diaris, revistes i almanacs, al NO-DO i als doblatges dels films que, ho recorde, continuen emetent-se tal i com foren doblats en el passat. La creu de Cuelgamuros continua -i continuarà- a dominar el paisatge de la capital castellana.

Per últim, pose l’exemple de Rio Grande (en anglès Rio Grande), film estatunidenc de 1950 dirigit per John Ford, amb el qual completava la seua trilogia dedicada a la cavalleria nord-americana (Fort Apache, La legió invencible, Rio Grande) en la guerra contra els pobles americans, els quals havien estat prèviament colonitzats pels castellans.

En Rio Grande, el coronel Kirby Yorke -interpretat per John Wayne- combat als apatxes des d'un fortí proper al riu Bravo (que els ianquis anomenen riu Grande), més de la meitat del qual fa de frontera entre els Estats Units i Mèxic. L’escena final passa a l’església on els apatxes cristians -catòlics, per a ser més precisos- retenen segrestats uns xiquets de les famílies dels colons ianquis. Des de l’interior de l’església, a través de la silueta d’una creu serrada en la porta, els soldats ianquis massacren la població indígena. L’escena té una certa analogia -no gens innocent- amb els crims comesos pels franquistes a la Cruzada Nacional. Emparats per la creu de Crist, les potències cristianes els permeteren massacrar el poble espanyol en la Guerra de 1936. Una subtilesa que ni els mateixos ianquis encertarien a comprendre. Les produccions artístiques, així com les seus valoracions estètiques, sempre han estat condicionades pels productors; condicionaments, però, que els artistes acaben per ultrapassar malgrat la crítica oficial i la seua cohort oficiosa.