Estellés, pare putatiu de Placebo

Haurem d’esperar els grups de la fi del segle XX els quals triomfaran en les dues primeres dècades del segle XXI, com Placebo, per a trobar lletres acceptades entre el gran públic igual com les que havia escrit el nostre poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés, allà pels anys cinquanta del passat segle, uns versos que haurien de romandre a l’ombra obligats, com no podia ser de cap altra manera llavors, per imposició de la censura del règim victoriós (1939 fins a les hores).

Ho lamente pels components del grup Placebo, els meus estimats músics joves -ja no tant, a mesura que avancen els anys i anem endinsant-nos en les aigües procel·loses del segle XXI. Placebo és un grup valent i atrevit, tot i que un bon home de poble, a la manera incògnita, formal i d’aspecte burgés de la classe mitjana, calladet i molt serioset -com correspon als bons valencianets de l’Horta ser- els hi va avançar en la redacció dels seus versos, als components de Placebo, la imatge dels quals és tot el contrari, amb un posat “rebel”. En efecte, V. Andrés Estellés els va obrir el camí tot i que ells en són completament ignorants i no és la seua culpa. Cinquanta anys abans que Placebo i altres grups semblants començaren a “épater le bourgeois” a l’Europa finisecular.

És cert, també, que el nostre V.A.E. tampoc no va ser el primer a redactar versos “queixosos” -diguem-ho així, amb aquest eufemisme- però passa que és ben curiós escoltar lletres avui -al primer trimestre de l’any 2021- que encara resulten “escandaloses” per a alguns i va i resulta que el nostre poeta, nat el 1924, va escriure lletres semblants fa més de setanta anys! Coses de les dictadures.

Una cosa semblant va passar a l’altre extrem d’Europa. El millor cronista del segle XX no ha estat cap ianqui, britànic o suec -suposats fills de la llibertat i de la democràcia- ni per descomptat, cap alemany, ni cap rus, sinó un ucraïnés que, a més a més, era jueu. Em referisc a Vassili Grossman, el cronista que s’encarregava d’explicar la Segona Guerra Mundial als soviètics durant el conflicte. Vassili Grossman no tan sols els va explicar com va ser la IIGM per dintre, igual com V.A.E., el narrador ucraïnés ens va ensenyar el preu de la derrota de la II República espanyola a mans dels criminals que la negaren i acabaren per destruir.

Vassili va comprendre l’abast de la derrota de la llibertat a mans dels totalitaris, com Francisco Franco Bahamonde, colpista que alguns encara malden per ennoblir, i el nostre poeta va posar en versos aquella derrota fosca i tenebrosa, una realitat arrossegada als detritus de la història, que grups com Placebo expressen en les seues cançons d’avui dia.