La "via valenciana"

Haurem de reconèixer que els assessors del president de la comunitat autònoma valenciana de l’Estat Espanyol han emprat la subtilesa a l’hora de redactar el discurs llegit pel Molt Honorable amb motiu de la celebració del dia de sant Dionís de París a València el passat dia nou d’octubre de 2021. Amb la figura retòrica d’“el dret a la diferència sense diferències de drets” el discurs del Molt Honorable ha fet el favor d’aclarir-nos en quin país vivim i els seus objectius polítics a llarg termini als quals, segons la seua interpretació, haurem d’acontentar-nos els valencians i valencianes.

A diferència del sofisma, aquella proposició que pretén la demostració d’un argument fals tot fent-lo passar com a vertader, la figura emprada en el discurs del president no proposa una confusió malintencionada en els termes sinó un error en el raonament. Un error que els antics escèptics denominaven cercle viciós o dial·lel, del grec clàssic diallēlos, que venia a significar 'recíproc'. Com tothom sap, un cercle viciós és un plantejament les possibles solucions del qual no poden ser obtingudes sinó per mitjà de les mateixes solucions proposades, també conegut com el dilema del “peix que es mossega la cua”: una fal·làcia segons la qual hom intenta provar un argument mitjançant un altre de diferent i aquest segon mitjançant el primer, o sia, un discurs sense eixida tancat en si mateix. Un cercle viciós magistralment interpretat per Pepe Isbert en el film Bienvenido Mr. Marshall de Berlanga i Bardem: “Jo, com alcalde vostre que soc, us dec una explicació i aquesta explicació que us dec, com a alcalde vostre que soc us la vaig a donar, perquè com alcalde vostre...” i així fins a l’avorriment.

El discurs del president també m’ha recordat el famós sofisma proclamat pel fabricant de cotxes Henry Ford a propòsit del Model T, l’automòbil produït per la companyia Ford Motor Company entre els anys 1908 i 1927, el primer automòbil de la història que es va fabricar en la cadena de muntatge. Henry Ford va dir la humorada que “els compradors d’aquests model podien demanar-lo del color que preferiren, sempre que fora negre.” L’únic color amb el qual es fabricava.

Aquesta és l’essència de la figura central del discurs del passat dia de sant Dionís de París, la clau de volta de la política valenciana d’avui per entretindre demà: un quiasme, és a dir, figura els elements de la qual es repeteixen primer en un ordre (ací, dret i diferència) i després en l’ordre contrari (diferència i dret). Així, el primer s’explica mitjançant el segon i el segon mitjançant el primer, sense eixir-se’n del solc.