Presentació del llibre 10 anys de la Maerà d’Antella

 

Leo Part em va demanar de col·laborar en el projecte del desé aniversari de la Maerà i no m’ho vaig pensar dues vegades. Per a la gent del poble d’Antella, el col·loquialisme maero ha estat molt de temps tot un misteri, la gent ho dèiem -i ho continuem a dir, ara més que mai- sense adonar-nos de la seua particularitat. Sols quan l’usem fora del poble ens adonem de la seua peculiar raresa. Ho intentaré explicar amb tres anècdotes personals.

La primera, va ser quan els vaig parlar, als meus companys de facultat de la Universitat de València sobre el gaspatxo, un plat quotidià al nostre poble que ells desconeixien. L’Acadèmia Valenciana diu: CUINA [usat generalment en plural] Menjar elaborat amb carn de conill, d'au o de cabrit, i coques llises de farina cuites i trossejades, típic de la Manxa i d'algunes comarques valencianes.

La segona, em va ocórrer quan impartia classes de valencià a un institut de València, en un dictat sobre les esses sordes i les esses sonores vaig posar la paraula assut i ningú, llevat d’una alumna, sabia què significava. Encuriosit, quan li vaig preguntar com era que la coneixia ella em va contestar que al seu poble hi havia un assut: l’assut d’Antella. Era Camèlia Moncayo Balaguer. (Vull aclarir que el riu Túria també té un bon grapat d’assuts, però cap com el nostre de tan accessible i bonic.)

La tercera, és sobre jo mateix que m’he passat tota la vida tractant -o sent tractat- de maero sense saber què volia dir, fins fa quatre dies, tot i que ho intuïa... Igual com em passava amb l’hidrònim Xúquer, tota la vida inventant-nos traduccions a cadascuna més incorrecta fins fa uns pocs anys que ha començat a ser de domini públic qui, quan, com i perquè anomenem el nostre riu com l’anomenem, que ben bé podríem dir que per a nosaltres Xúquer és sinònim de “riu”, ja que el sentit original de Xúquer es perd en els inicis dels temps anterior als romans.  

I ací és on volia arribar.

Els assuts serveixen per desviar l’aigua dels rius (el nostre assut es remunta a finals del segle XIII). Els maeros, que sempre venien d’aigües amunt, havien de passar pels portells la fusta que baixaven pel riu, pel mateix riu que baixaven les paraules i els costums, com el menjar fet de trossos de coca manxega, o siga, gaspatxo. Les tres paraules gaspatxo, maero i assut són herència del riu, tres paraules relacionades amb la quarta paraula: Xúquer, i cadascuna és filla de la cultura que la va engendrar: gaspatxo, provindria de l’àrab, que l’hauria treta del grec clàssic; assut, és àrab pels quatre cantons; i maero, prové del castellà maderos igual com maderada, la maerà; i el nom del fil d’aigua que a hores d’ara encara ens queda del riu que un dia va ser lliure i salvatge prové del llatí clàssic SUCRO, que els romans prengueren dels pobladors que hi vivien abans de la seua conquesta. Els arrels de SUCRO ningú no les coneix ni ningú sap què volen dir encara que tots sabem que el riu que passa per Antella, com abans ho ha fet per Cuenca, Villalgordo del Júcar, Valdeganga o Jorquera, és el nostre riu i igual com tots els rius del món ha servit de camí, via, sendera, ruta per on passen les persones amb les seues llengües i els seus costums.

Gràcies.

 

Antella, 17 de febrer de 2024