Imperialisme colonial

L’emperador està nu, conta la vella llegenda medieval recollida per Hans Christian Andersen, El vestit nou de l'emperador, publicada el 1837. Una sàtira per satisfer les frustracions dels súbdits, la intel·ligència dels quals sap que, tot i ser inferiors en poder, l’emperador els dona gat per llebre. Coses dels pactes vergonyants obligats.

Parlem d’invasions. Parlem del capitalisme global. Parlem sobre l’exèrcit dels EUA que ha sotmès Veneçuela en un parell d’hores per imposar un govern titella al qual podrà manipular des de la distància militarment, idèntic a com ho va fer l’imperialisme ianqui després dels pactes de 1953 entre el dictador Franco i l’administració Eisenhower. L’imperialisme nord-americà no és cap invenció de hui. Pregunteu als seus veïns mexicans què va passar a El Alamo el 1836.

Parlem de vergonya. Parlem del Consell de la Generalitat Valenciana que denega qualsevol ajuda a la llengua de la terra mentre promou la castellanització del valencià a major glòria de l’estat castellanocèntric imperial. Segons tots els indicis, igual com l’any passat, el 2026 comença sense rastre de partides econòmiques per fomentar la llengua del país, mentre el Consell de Juanfran Pérez Llorca fomenta les entitats secessionistes d’arrel castellana.

Vivim. 

Viurem. Continuarem a viure, malgrat siga sotmesos a l’assetjament de les paraules ofensives, mortals. Viurem, ho vulguem o no, neuròtics suprainformats condemnats a contemplar la realitat que ens envolta, com els veneçolans en mans del poder militar de la potència del nord, impotents. Ahir com hui és l’Emperador qui mana i els generals a les seues ordres compliran el seu deure: l’obeiran, vaja nu o vaja vestit, que d’emperadors nus, els vídeos secrets de Jeffrey Epstein en tenen un munt, i en les més variades posicions, eròtiques o no.

Si el mateix Maduro -se suposava que era un dictador totpoderós, un personatge intocable- està indefens, tancat a les presons de l’Emperador, què puc fer jo, indefens ciutadà esdevingut un número per pagar impostos a l’estat que fa segles que ha deixat de respectar-me, un NIF apte tan sols per pagar impostos als mandataris del país, els quals em neguen el més mínim dret a la dignitat? Què puc fer-hi? Açò que estic fent ara mateix: continuar a denunciar la seua indignitat, recolzada per l’imperi colonitzador.