Carlemany, pare de la nació catalana

 Front al text desinhibit de Jordí Castellà no sols ens caldria sentir-nos interpel·lats sinó convidats a donar una resposta, resposta sense apriorismes. Ací us en deixe un tast. 

 

“... la gran disparitat de teories per explicar l’origen del terme Cathalunya, no és casual ni atzarós, ja que respon a una voluntat d’etnocidi de l’Estat espanyol per crear confusió en el millor dels casos o directament manipulació per hispanitzar l’origen de la nostra nació i així fer-lo igual al dels espanyols.

Com passava durant el règim franquista espanyol, quan defensaven als llibres d’història que l’origen dels espanyols era el visigot i la seva reconquesta visigoda. Quan la mateixa reconquesta carolíngia desmenteix absolutament aquest relat i explica per què els catalans som d’origen carolingi i no pas visigot, com ens han volgut fer creure.

Ja que el fet que els catalans puguin ser d’origen continental i carolingi incomoda des de fa molts segles als historiadors espanyols, perquè aquest fet demostra que Cathalunya i Espanya no tenen la mateixa procedència ni arrel cultural en comú, fet que històricament ha provocat una gran inversió per fer oblidar la nostra història i l’origen dels nostres fundadors.

No és casual que Carlemany no tingui carrers o places a Barcelona la capital de Cathalunya o a les seves més importants viles, com passa amb naturalitat a Andorra, on s’explica amb total normalitat que són hereus i descendents de Carlemany i dels seus cavallers, dedicant-li monuments i fins i tot el seu himne nacional.

Aquest analfabetisme cultural i històric que patim els catalans secularment, està absolutament construït des de l’Estat espanyol i els seus col·laboradors necessaris per hispanitzar i espanyolitzar els catalans.

Patim de l’Estat espanyol  el càstig del “Damnatio memoriae”, que era en dret romà el càstig que s’aplicava a aquells pobles rebels i als traïdors i emperadors impopulars, esborrant de la memòria popular la seva mateixa existència, amb la destrucció d’estàtues, l’esborrat de noms en inscripcions i l’anul·lació o destrucció de documents legals o històrics de tota mena que en fessin referència. No en va, no trobareu cap estàtua o document de Carlemany...”. (Castellà, 2026: 97-98)

 

 

Castellà, Jordi (2026) Carlemany, pare de la nació catalana. Barcelona: autoedició