A propòsit d’una instantània feta el mes de juny de 1973

D’esquerra a dreta de la imatge, hi apareixen onze xiquetes dretes, acompanyades pel mestre del grup, amb el seu fillet en braços. Al davant, de genolls a terra, nou xiquets. En total, un grup de vint alumnes entre els catorze i els quinze anys. La instantània correspon a la fi del “Curs de transició, 1972-1973” Aquell curs, als protagonistes de la fotografia els calia aprovar un examen equivalent al nivell de 2n de Batxillerat del Pla d’estudis de 1953, que portava tres anys anul·lat per la Llei aprovada el 1970.

 L’estiu de 1973 també desapareixia el 3r de batxillerat del pla antic, per la qual cosa aquells xiquets aprovats en juny tenien l’obligació de preparar-se un examen d’accés per poder cursar 4t de batxillerat el curs vinent si volien continuar estudiant. L’estiu de 1973 uns pocs de la fotografia anaren a l’acadèmia d’una població veïna a preparar el seu examen d’accés. Açò significava que els xiquets de la fotografia -veïns d’un poble menut-, si volien continuar els seus estudis, havien de cursar en un any l’equivalent a tres cursos de batxillerat! Entre les xiquetes de la fotografia, una va estudiar formació professional, i entre els xiquets, dos acabaren el batxillerat.

 Aquells xiquets i xiquetes no sabien de lleis. No sabien que segons la Llei d’educació de 1953 el Batxillerat començava als 10 anys i durava sis cursos, després dels quals si hom volia continuar estudiant havies de cursar el PREU (acrònim de Preparació Universitària). Tampoc sabien que la nova Llei d’educació de 1970 allargava l’educació bàsica fins els 14 anys, edat en la qual començava el Batxillerat Unificat Polivalent (BUP), de tres cursos, després dels quals hi havia el Curs d’Orientació Universitària (COU).

 Entre la Llei de 1953, que ordenava que els alumnes començaven el batxillerat als 10 anys, i la nova llei de 1970, que imposava que els alumnes començaven el batxillerat als 14 anys, hi havia una diferència de quatre anys. Els protagonistes de la instantània de 1973 no tenien ni l’edat per començar el batxillerat de 1953 ni tenien el nivell acadèmic per començar Primer de BUP. Es trobaven en terra de ningú per obra i gràcia del Ministeri d’Educació. El Ministeri, en bona lògica, hauria hagut de resoldre aquesta situació per no perjudicar els estudiants compresos entre totes dues lleis però el ministeri franquista va fer tot el contrari. Va imposar la nova llei sense els recursos necessaris i els pares i mares dels xiquets i xiquetes de la fotografia, sense veu ni vot, foren obligats a solucionar el problema que el ministeri els havia imposat.

 El fet cert és que aquella promoció de xiquets i xiquetes no va tindre cap mena d’ajuda per part del govern, amb la clara voluntat de dificultar la formació acadèmica de les classes populars. Una voluntat que avui dia encara resulta difícil d’explicar.