Posición Yuste

Durant la Guerra de 1936, la Segona República Espanyola -proclamada de manera democràtica el 14 d’abril de 1931, derrotada per la força de les armes l'1 d'abril de 1939- va tindre tres governs. El primer, presidit per José Giral, va estar un curt mandat entre juliol i setembre de 1936, durant el qual el poder  va estar en mans dels centenars de comitès que es van formar en el moment d’esclatar la revolució social com a resposta al cop feixista del 18 de juliol de 1936 encapçalat pels generals contraris a les llibertats republicanes. El segon govern va ser presidit pel socialista Francisco Largo Caballero fins als fets ocorreguts el mes de maig de 1937, a Barcelona, quan les forces republicanes es van enfrontar entre elles. Posteriorment, va ser nomenat el tercer govern, presidit pel també socialista Juan Negrín, els qual va poder governar fins les primeries del mes de març de 1939, dies durant els quals es va produir el cop d'estat contra la República del coronel Casado i Julian Besteiro, que va posar fi a la resistència republicana tot atorgant la victòria al bàndol dels revoltats.

A la "Posició Yuste", nom en clau de la Finca el Poblet, seu de l'últim govern republicà, situada a prop de Petrer, (lloc al qual hi podem accedir per l’A-31, direcció a Alacant, a la seua eixida número 201, CV-835, primera sortida a la dreta, per un camí) tingueren lloc entre els dies 25 de febrer i 6 de març els dos últims consells de ministres del Govern republicà presidits per Juan Negrín, acompanyat d'altres il·lustres dirigents republicans, com el poeta Rafael Alberti i la seua esposa, Maria Teresa León, Enrique Líster, o Dolores Ibárruri, «la Pasionaria», entre altres.

La vesprada del 6 de març de 1939, després del cop del Coronel Casado, produït a Madrid el dia anterior, partia a l'exili, des de l'aeròdrom de Monòver, a bord d'un parell d’avions Douglas DC-2 provinents de l’aeroport d’Albacete, l'últim govern de la Segona República Espanyola, entre altres raons perquè el president del govern Juan Negrín es negava a presidir un govern en guerra entre republicans. Amb ells s'enlairava la legitimitat republicana. 

L’aeròdrom de Monòver pertanyia a la 3a Regió Aèria AZ-1. Per a la seua construcció, van ser mobilitzats joves de la quinta de 1921 així com veïns de la zona, en la majoria dels casos, picapedrers, ja que no només calia posar en peu el camp de vol sinó que també es van executar altres obres, entre les quals, el Refugi Antiaeri. Situat a 37º - 46 '15 "de latitud i 2n 47' 54" de longitud, a 385 m. d'altura sobre el nivell de la mar i a 6 km. de distància de Monòver, 8 km. de la Romana, i a 12 km. de Pinós, l'antic aeròdrom tenia forma d'un hexàgon irregular, de 1.150 m. x 1450 m., i suportava vents dominants de nord i oest, construït durant l'any 1938, a la pedania del Fondó. 

Tant la finca El Poblet -encara avui tancada al públic- com l'improvisat aeròdrom de Monòver -avui desaparegut- són dos testimonis físics d'esdeveniments que els han convertit en espectadors privilegiats d'un dels capítols més importants de la nostra història contemporània, els quals, malgrat el pas del temps, paga la pena conèixer. Allí foren llançats els daus ahir que avui ens marquen el nostre present ací.