De cervells fotuts

Als valencians, com a poble, ens sol passar de tot. També ens solen qualificar de moltes maneres, des de “poble coent” amb l’inevitable “xe” folklòric fins a “gent que s’autoodia ” (que ja és molt de dir) hem desembocat en el no menys tòpic “caràcter meninfot” segons el qual sembla que els valencians som un poble de meninfots.

Per aclarir el vocable consulte els diccionaris a veure què en diuen i resulta que “meninfot” és una aglutinació lingüística (mots diferents donen un mot nou) de ‘me’n fot’ com ‘de matí’ dona ‘dematí’ o ‘ara Coeli’ dona ‘Araceli’, entre altres. Segons el diccionari, “meninfot” serveix per definir aquell que mostra indiferència o desinterès; que no vol saber res de les coses que l'haurien de preocupar o d'interessar. I com sembla ser una expressió “valenciana”, els nostres veïns i veïnes l’empren per definir-nos.

Consulte el Diccionari Català Valencià Balear i comprove que dins del llenguatge grosser el verb “fotre” defineix l’acció en el sentit de desinteressar-se, deixar de preocupar-se d’una cosa, assumpte o negoci i posa l’exemple següent: “Jo me’n fot del que pugui succeir” I com tots els verbs del llenguatge grosser o vulgar de totes les llengües del món el verb fotre coneix moltes variants:

Se’n foten de tu (es burlen de tu)

Et fotré un esclafit si no te’n vas (et pegaré)

M’he fotut els pantalons (me’ls he trencat)

No et fotes tota la paella (no te la menges tota)

Fotre! (expressió de sorpresa, alegria, dubte, etc.)

 Consulte altres diccionaris i llig que la llengua francesa també empra l’expressió “Je me’n fous” de forma idèntica a la nostra expressió “Jo me’n fot”, formada per un pronom en primera persona “je = jo” dos pronoms febles (acusatiu me + indeterminat en) davant la forma verbal “fous = fot” del verb fotre (foutre en francés, amb idèntic significat).

Fotre! Ara resulta que els nostres veïns i veïnes del nord també empren la mateixa expressió amb idèntic significat però no per això els qualifiquen de meninfot. Per què?

Una cosa és ben certa, i és que si els valencians canviem de llengua (els efectes de la coentor) o no aconseguim recordar el nostre passat (és perquè ens “autoodiem”) –processos socials del tot incoherents per a un poble al qual qualifiquen de “meninfot”- no és perquè tinguem cap gen biològic que ens diferencie de la resta de la humanitat sinó ben al contrari: perquè som iguals que la resta de víctimes que són culpabilitzades pel fet de ser víctimes quan acusen la víctima dels excessos comesos pel seu agressor. I no hi ha res més absurd ni contraproduent per a la víctima que exculpar el seu agressor.