L'inici de l'Antropocé mitjà. Segona Part

Avui es parla molt de les conseqüències de la contaminació, de canvi climàtic, escalfament global, crisi climàtica o col·lapse, però no tant de les seues causes i -menys encara- de les seues repercussions polítiques immediates, com si la pol·lució industrial dels últims dos-cents anys no fora un producte generat per interessos humans.

Amb el pas del temps la gent ha començat a oblidar que una de les causes de la Segona Guerra Mundial va ser el Lebensraum o la idea de l’espai vital, segons la qual tota societat necessita un espai per sobreviure. La idea va ser elaborada per Rudolf Kjellén i recollida pels dirigents nazis que amb la finalitat d’ocupar l’espai “necessari”, entre els anys 1941 i 1945, van planificar la quasi extinció del poble jueu d’Europa: la Xoà, la catàstrofe.

Cinquanta anys després de la derrota del III Reich, durant la dècada de 1990, a Itàlia un multimilionari addicte a la televisió, el sexe i la cocaïna –l’ordre és aleatori- es va donar a conèixer al món tot indicant el camí a seguir a la resta dels mandataris, igual com Benito Mussolini a l’inici del segle XX li’l va mostrar a l’austríac Adolf Hitler, que tant va fer per Franco.

El magnat italià de la TV, encara avui en actiu, va ser el model de Jean-Marie Le Pen a França, de Vladímir Putin a Rússia, de Donald Trump als EUA o de Santiago Abascal a Espanya, així com de tota la colla d’aprenents de bruixot que no pararan de sorgir la bandera a la mà amb el lema: “No n’hi ha prou per tothom”. Albert Pla al final de la seua cançó “¿Os acordáis?” de l’any 2020) ja es va encarregar de recordar-nos-ho, a la resta dels mortals: “Cuidado que esto se acaba, se acaba, se acaba...”.

Què tenen en comú aquestos mandataris de la confrontació radical? Doncs, que tots ells ignoren els experts que els contradiuen, denigren els ecologistes que els refuten, menyspreen les dones insubmises a les quals neguen el dret a l’avortament, culpabilitzen el foraster pobre perquè és pobre i des de les seues pantalles de TV fetes de sexe cibernètic, xafarderia infinita i cervesa barata per tothom promouen la confusió i el deliri. Ufanosos servidors dels seus amos, per als quals el concepte “demà” és Propietat Privada i “Humanitat” una entelèquia de vells filòsofs i d’un Papa al qual titllen de ser comunista, manipulen per prevaldre mentre pregonen de construir tanques divisòries, muralles altes i fossats profunds en el fons dels quals es construeixen els seus búnquers a prova de bombes nuclears en els quals ells i els seus amos puguen sobreviure a l’apocalipsi que ells s’encarreguen de generar: l’inici de l’Antropocé mitjà. I quan l’últim dels ecologistes acabe penjat de l’arbre que defensa amb els budells de la darrera feminista llavors -insisteixen- en el seu regne tot serà Pau.

El temps en què els laments faran companyia als advertiments - una vegada més- inútils.