La Guerra és la Pau

El Moloc mediàtic ha posat els seus tentacles electromagnètics a rabiar i la seua sentència és unànime: Rússia és culpable, podem ordenar els nostres vaixells de pau anar a la guerra perquè la guerra és la pau.

Zygmunt Bauman estava equivocat, en els temps líquids els tractats signats segueixen igual de sòlids com quan els temps eren granítics i se signaven tractats per pertànyer al “paraigües” de l’OTAN. D’aquelles signatures sòlides aquestes obligacions liquidades sense consultar ningú d’enviar avions i altres andròmines militars que no llancen xocolate precisament.

El Moloc mediàtic diu la guerra és la pau com els personatges de George Orwell que sabia de què anava l’assumpte. Ell havia conegut la Gran Carnisseria de 1914 (el 1919 van dir que seria l’última); havia lluitat a favor de la República espanyola, episodi que va narrar en Homenatge a Catalunya de 1938, la guerra que va instaurar quaranta anys de dictadura; però encara havia de conèixer la pitjor de les catàstrofes fins al dia d’avui: la Segona Guerra Mundial que va causar entre 60 i 65 milions de morts, quan en nom de la pau el Totalitarisme va tornar Europa a l’Edat de Pedra.

 

Les conseqüències d’aquella barbàrie van ser filmades per Roberto Rossellini en el seu film Alemanya any zero el mateix any que Orwell escrivia la seua novel·la 1984 en la qual el Gran Germà proclamava a tota hora que “la guerra és la pau”, “la llibertat és l’esclavatge” i “la ignorància és la força”, la trinitat en la qual basava el seu poder. El poder de construir vaixells de guerra, avions de guerra, equipar exèrcits preparats per a la guerra, tanques per a la guerra, fusells per a la guerra, bombes per a la guerra en la qual moren els civils (nens i nenes, xiquets i xiquetes, joves i vells). Els morts que després hauran de soterrar els supervivents entre crits, laments i plors. I mentre els enterramorts fan la seua feina la gent continuarà a escoltar rabiar els tentacles electromagnètics del Moloc mediàtic repetir la seua sentència unànime: Amèrica és culpable, podem ordenar els nostres vaixells de pau anar a la guerra perquè la guerra és la pau.

I mentrestant els civils (a les guerres del segle XXI més de les tres quartes partes de les víctimes són civils) seguiran caient destruïts sota les explosions mortíferes dels vaixells de guerra, dels avions de guerra i dels tancs perquè encara no sé de cap tanc construït per a la pau. La guerra no és la pau: la Guerra és la Guerra.

Hi ha una cançó que parla d’un submarí pacífic, la cantaven els Beatles, amb John Lennon a la guitarra, que diu així:

As we live a life of ease

Every one of us has all we need

Sky of blue and sea of green

In our Yellow Submarine...