El dantell en imatges. El topònim Antella.

 

El dantell en imatges.

Al Molí Canyar d’Alberic passa la sèquia que naix a la Fesa Nova d’Alzira o antic Dantell Major d’Alzira de la Sèquia Reial del Xúquer, l’antic braçal d’Alzira o Sèquia Nova d’Alzira construïda el segle XIII. Hui en dia, dita sèquia en el seu primer tram rep el nom de Sèquia de les Algoleges (perquè rega la partida del mateix nom); quan la sèquia mare es divideix passa a ser Sèquia de la Fillola (la partició entre Algoleges i l’antiga Sèquia Nova), la que passa per sota del Molí Canyar a la Partida d’Alcosser i continua (amb el mateix nom) fins arribar davant de Benimuslem a la Fesa de la Sèquia Mare (el nom de Mare ens recorda que és la Sèquia Nova d’Alzira), lloc on la sèquia recobra el seu nom original de Braçal d’Alzira o Sèquia (Nova) d’Alzira. A la imatge podem observar el dantell del molí o sistema de comportes que serveix per regular l’aigua.

                                                                        Molí Canyar

Parem ara atenció al mot dantell, paraula que ha desaparegut als diccionaris però que en canvi s’ha conservat en el regadiu de les comarques valencianes.  

En la imatge del  plànol de la Casa Comportes de l’Assut d’Antella fet l’any 1781 entre altres 

denominacions trobem: “Planta, corte, y Frontispicio de la entrada de el Río Jucar en la Real Azequia, de sus obras, Puentes, Casa, torno y Compuertas para tomar y quitar el agua”; és a dir, hi consten les goles, tallamars, arcades, casa de comportes, portells, torns... Però, com s’anomena el conjunt dels tres portells? Per aclarir-ho, ens caldrà anar a La Costera a veure com l’anomenen allí, per després tornar a la Ribera Alta.

A la Llosa de Ranes, anomenen dantell/dentell (imatge inferior a l'esquerra), amb els seus daus amb galzes i els seus portells, el conjunt que serveix per derivar l’aigua de la sèquia a les seues filloles. Observem-hi que el de l'esquerra té dues files a banda i banda i dos tercerols (inferior a la fila). A la seua dreta podem observar el dantell situat a la carretera de La Granja de la Costera, el qual ens dona la vertadera semblança entre les dents i els dentells.

Al naixement de la Reial Sèquia de Carcaixent a l'assut del mateix nom trobem en primer terme, a la part inferior de la imatge, el dantell de l’any 1.900 (hui ha estat transformat).

A la Sèquia Reial del Xúquer al seu pas per Alberic trobem els armaris (armari: lloc on guardar les armes o altres coses) del dantell en el qual naix la Sèquia Dantell (a l'esquerra, vista frontal, i a la dreta la seua part posterior).

           

 

Per últim, a la imatge podem observar l'antic "Dantell Major d’Alcosser" (hui en desús), just davant de l’A-7 entre Gavarda i Alberic, on principiava la Sèquia Nova d’Alzira. Les riuades del segle XIX que van canviar el traçat del riu Xúquer van provocar el seu abandonament.

 

El topònim Antella.

El primer document on apareix el topònim Antella és al Diplomatari de la Unió del regne de València (1347-1349):

“..fusta o en diners. E no-res-menys, oltra ço que n’ha lo senyor, lo alcayt ne vol aver tota vegada .xl. o .l. solidos. Ítem, partín d’allí passa per Somacarçre e per Antella, e fan semblantment. Ítem, que lo cequier de la cèquia del senyor rey qui és en terme de Algezira fa, contra fur e tota bona rahó, ...”

Tot seguit presentaré els possibles orígens del topònim ací analitzat.

a) En primer lloc, la forma antella en terres valencianes la trobem documentada en llatí al Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina (1269-1290):

 “... assignasset medietatem illius orti quod habet in orta Cocentanie, prope antella, quam emit a Petro Eximini de Peralta partem superiorem, sicut afrontat in terra Ruy Martines et in viis [...]” Llibre VIII, núm. 74, pàg. 860. Any 1295 (TORRÓ, 2009)

Es tracta d’un isomorfisme del nostre topònim present a un contracte de compra venda de terrenys a Cocentaina, amb una funció relacional o espacial. La seua ubicació, doncs, la descarta com a probable origen del topònim actual. La fórmula ANTE ILLAM ací té tot el sentit.

b) En segon lloc, trobem la forma anta del llatí ANTA, ANTAE (‘suports longitudinals de les portes’) recollida per Joan Coromines. El DNV la defineix així: “f. CONSTR. Pilar adossat a un mur, que servix com a element de reforç i de decoració.”. Per contra, el Diccionari Català Valencià Balear no la recull, tot i recollir les formes anàlogues:

ANDÀ. m. 1. barrera de quatre o cinc metres de llarg, formada per barreres horitzontals unides per barrerons verticals, i que, posada al costat d’altres barreres semblants, serveix per formar la pleta. (...) Etimologia problemàtica.

ANDES. f. pl. (...) 3. Aparell format de dues barres llargues paral·leles unides per quatre barres curtes i amb cordes entravessades, que es posa damunt el bast d’una bístia i serveix per transportar. Etimologia: amites, ‘barres’, ‘estaca’.

El substantiu anta/antes (pl.) per semblança amb altres sèquies valencianes (Andarella, Mahuella, Rovella, Vistabella, Xirivella, ...) generaria el diminutiu per diferenciar les sèquies dels rius dels quals provenen (Túria, Xúquer, Palància, Vinalopó ...). *antelles en singular dona antella. A favor d’aquesta hipòtesi tenim que anta està recollida als diccionaris normatius; en contra, no hem trobat cap document que relacione el substantiu amb el topònim.

c) El professor Emili Casanova (CASANOVA, 2004) proposa que Antella derivaria de: alter/altell > *Antell > Antella, el lloc on es trobava el ‘gran altell’ o ‘gran trestallador’ de la Séquia Reial del Xúquer, una partida de Xarquia (de l’àrab Axarquia o Xarquia, el ‘llevant’, en el nostre cas, ‘llevant de Sumacàrcer’). Efectuat el trasllat de la població, el topònim Altell reemplaçaria Xarquia. Ara bé, trobem alter a la comarca així com a les comarques veïnes (Guadassuar, Corbera, Catarroja, Silla, La Llosa...) i també trobem alteró a tocar d’Antella (Gavarda, Sellent, Senyera Benimuslem, l’Alcúdia, Catadau, Llombai, Alginet...) però no trobem cap altell. A favor de la seua tesi trobem l’argument exposat per Joan Coromines (COROMINES, 2021), que en el seu article sobre el topònim suposa de manera equivocada que antell seria l’al·lòtrop (variant) d’Antella, perquè a la veïna població d’Alberic hi ha una sèquia anomenada: “L'Antell o Séquia de l'Antell”.

d) En quart lloc, trobem arrelat en el nostre regadiu el dantell / dentell, substantiu que propose com l’origen del topònim. Ara bé, els diccionaris normatius no el recullen, el terme agrari, i el DCVB sols el recull en el seu ús militar:

DENTELL. m. 1. ant. Merlet; cast. almena. “Començà de tirar lo fenèvol al altre dia, e tolch dels denteyls de la torre de tres tro a quatre”, Jaume I, Cròn. 203.// 2. Cadascun dels sortints rectangulars posat en sèrie per formar un ornament a manera de dents, com és ara el de certes cornises clàssiques; cast. dentelo. Fon.: dəntéʎ (or., bal.); dentéʎ (occ., val.). Etim.: del llatí dentĭcŭlu, ‘denteta’.

Del llatí DENS, DENTIS, que prové del sànscrit dán (acusatiu singular dántam), evolucionat a l’antic alt alemany (zand), gòtic (tunbus), lituà (dantis), antic prussià (dantis), català (dent), francés (dent), etc. Com hem vist, a la comarca valenciana de La Costera dentell (de l’occità dentelh) significa el ‘marc del trestellador', paraula que sí que recull el DNV com ‘estellador’ ([esteʎaðóɾ] m. AGR. Post que es posa com a comporta per a tancar i obrir el pas a l'aigua dins d'una séquia o canal).

Fa més de 750 anys, a la part alta de la Vall de Càrcer, el rei Jaume I d’Aragó va manar construir l’assut al lloc on calia construir el primer ‘dentell’ o ‘dantell major’ que serviria per desviar l’aigua del riu Xúquer per a la Nova Sèquia que regaria els horts d’Alzira. Sota la protecció de la Torre, va aparèixer el nou llogaret per cuidar de l’obra. Pablo Rodríguez, en el seu treball Las torres Árabes de las Alquerías Valencianas, sobre la Torre d’Antella suggereix que:

“Todo parece indicar que la torre debió ser el origen poblacional de Antella, pues no han aparecido restos de épocas anteriores.” (RODRÍGUEZ NAVARRO, 2018: 73).

Per tant, calia un topònim precís per anomenar el nou lloc. Llavors, segons tots els indicis, d’un occitanisme incorporat a la llengua catalana dominant va nàixer el topònim valencià de nou encuny: Antella, l’al·lòtrop del provençal dantell. A favor de la meua tesi tenim el camp lèxic (Andilla, Andarella, andarivell, antina, Antilló) així com la vigència de les formes Antell i dentell. En contra, l’absència de documentació que ho demostre de manera fefaent; cosa bastant improbable per tractar-se d’un llogaret, la importància del qual vindria donada, precisament, per la seua relació amb l’assut o dantell major. El document de la Cancelleria Reial de l’any 1315 per a referir-se a l’actual assut de la Séquia Reial encara ho fa en aquests termes: “açuto Cequie Nove dicte ville” (l’assut de la Séquia Nova de la dita vila -s’hi refereix a Alzira), fet que ens indica que el llogaret encara no tenia nom.

Com podem explicar, però, el topònim documentat l’any 1347 Antella sense la d- inicial? Propose que la pèrdua dantell ˃ *antell vindria provocada per la confluència amb el genitiu, que en valencià sol expressar-se per mitjà de la preposició «de». El genitiu acabaria per desenvolupar una /a/ paragògica per assimilació amb altres sèquies valencianes: Andarella, Mahuella, Rovella, Vistabella, Xirivella, etc. Per tant, l’al·literació de la preposició de (“l’assut del dantell del riu de Xúquer”) més el substantiu feminitzat provocaria la consegüent haplologia: *de dantella > *d’antella.

Una altra possible solució, suggerida pel professor Vicent Bellver, seria que el dentell o dantell (equivalent a l’àrab assut, tot i que l’assut és un obstacle fet amb elements naturals: pedres, brossa, canyes... mentre que el dantell és producte de la tecnologia evolucionada dels segles XII i XIII) generaria un tautotopònim: topònim en què almenys dos dels constituents repeteixen un mateix significat genèric generalment expressat amb formes lingüístiques procedents de llengües diverses. Exemples de tautotopònim són vall d'Aran (Aran, d'origen basc, significa 'vall'), desert del Sàhara (Sàhara, d'origen àrab, significa 'desert'), Llacuna de l’Albufera (albuhaira, en àrab significa ‘llacuna’). En el nostre cas, el lloc on començava la Séquia Nova “l’assut (locatiu) del dantell (genitiu)” amb formes procedents de llengües diferents (àrab i occità) donaria ‘l’assut d'Antella’ en el nostre valencià.

Podem concloure, doncs, que el nostre topònim es va originar al lloc on es va construir el dantell major de la Séquia Nova d’Alzira a finals del XIII, topònim que es va afermar durant la primera meitat del segle XIV i finalment hi va quedar documentat el 1347. 

Per tant, no és cap casualitat que l'actual emblema de l'ajuntament d'Antella represente un dantell. 

 Trobareu més informació al llibre CONEJERO, Joan (2024) El lexema i el temps. El topònim Antella. Alzira: Editorial Reclam.