Llei de Brandolini

“La llei de Brandolini o principi de l'asimetria de la barbaritat o desficaci és un postulat de l'informàtic italià Alberto Brandolini sobre la desinformació. Fou formulada, per primer cop, a través d'una piulada de Twitter el 2013

«The bullshit asimmetry [sic]: the amount of energy needed to refute bullshit is an order of magnitude bigger than to produce it.” (L'asimetria de la bestiesa. La quantitat d'energia que cal per rebatre mentides és d'un ordre de magnitud superior que per produir-les».

Alberto Brandolini, 2013

El principi resumeix la constatació del fet que és molt fàcil de publicar una notícia enganyosa, un rumor sense fons o una teoria de la conspiració. No cal cap competència ni tasca de recerca. Tanmateix, per tal de desfer l'argument fals fa menester molta més energia i prudència científica. Les falòrnies simples circulen més ràpid que la informació fiable. És una característica de la postveritat, quan per a l'opinió pública, els fets objectius tenen menys influència que les crides a l'emoció i a les creences personals. S'aprofita la mandra intel·lectual, que «impulsa a insultar abans de raonar, a adoptar acríticament les opinions alienes més afins als prejudicis i emocions, i a inhibir-nos de la fatigosa tasca de pensar per un mateix».

Es tracta d'una propensió anticientífica i antimodernista de persones que s'estimen més conclusions fàcils en lloc de fer un esforç per comprendre el rerefons i el context de coses complexes. Un exemple és el terraplanisme. Pretendre «com tothom pot albirar, la terra és plana» costa menys comprendre que explicar els models complexos de la geometria i de la física. La validesa aparent importa més que la validesa lògica o estadística. D'aquesta llei, se'n sol abusar en les tertúlies: oradors astuts elucubren comentaris superficials sense donar temps als altres a rebatre'ls en un període mediàtic raonable. Els moderadors han de vetllar i distribuir equitativament el temps entre els participants. Així, de fet, les regles de les tertúlies donen avantatge als simplistes a qui, segons la llei de Brandolini, cal menys temps.” (Viquipèdia)

Aquesta llei de l’asimetria del desficaci no deixa de ser una proposició amb un llenguatge més tècnic -més sobri si més no-  de la Paradoxa de Roswell -enunciada per mi mateix, ara fa molts anys- en la qual vinc a dir que: és impossible rebatre amb evidències la manca d’evidències.

Els demagogs -segons la definició donada per Aristòtil ara fa un grapat de milers d’anys- es caracteritzen per practicar una política fonamentada en la utilització de mètodes emotius i irracionals, afalacs, enganys i falses promeses amb la finalitat de manipular l'opinió i la conducta de la gent. Açò segons els grecs, ara ves a saber quin terme emprarien els assiris i egipcis -molt més anteriors als grecs- per tractar elements com els partidaris de Moisés, posem per cas, aquella gent que es rebel·la contra les convencions socials. 

Sí, perquè el demagog no és tan sols un mentider professional: un enredrador  també respon davant les seues circumstàncies històriques. D’açò, d'enredradors, demagogs, embolicadors i mentiders professionals els valencians en sabem un fum, de com ens enredraren allà pels anys 1970 amb la qüestió de la nostra estimada llengua materna i paterna, per desprestigiar-la i enfonsar-la en el fang perquè deixés de molestar a benefici d'inventari la llengua oficial imperial.

 I no dic noms perquè no m’acusen de demagog segons la paradoxa de Roswell que defineix perfectament la llei de l’asimetria de Brandolini.