Quan la justícia no es cega, la seua mirada discrimina

El dimarts 27 d’agost de 2024 el Barça va aconseguir el seu tercer triomf consecutiu a la Lliga i es col·locava líder en solitari amb nou punts de nou. Igual com havia fet en els anteriors partits jugats, l’equip de Hans Flick va remuntar un resultat advers per acabar puntuant tres punts.

A Vallecas, després d’un inici elèctric, el Rayo Vallecano aconseguia marcar el seu gol al Barça en el minut 10 de la primera part. En el minut 15’ un jugador del Rayo protagonitzava la primera de les moltes representacions teatrals davant la mirada impàvida del senyor àrbitre del partit, el castellà César Soto Grado. El jugador que havia interpretat una falta inexistent tornava a entrar en joc al minut sense cap molèstia visible, en un terreny de joc que semblava més un pantano vietnamita que no un camp de futbol de primera divisió europea.

En el minut 28’ un jugador del Rayo entra en l’àrea petita del Barça i de pas aprofita per soltar-li una patada monumental al porter amb tota la mala intenció del món, però el senyor àrbitre no hi veu cap motiu d’amonestació. Poc a poc, l’espectador imparcial comença a comprendre a quin joc està jugant l’equip arbitral, que no li molesta la patada en el Rayo però li molesta -i molt!- l’alè del Barça. Tant és així, que en el minut 40’ de la primera part, un jugador del Rayo molesta i agredeix el jugador del barça, el qual al defensar-se dona peu a una reacció teatral per part del vallecà que el senyor àrbitre troba del tot normal. El seu equip va guanyant.

Uns minuts després, el senyor àrbitre amonestarà el jugador del Barça per molt menys. Ara bé, la TV està filmant-ho en directe i poc després el senyor àrbitre del partit es veurà en l’obligació de traure la seua primera cartolina groga per una acció violenta contra el davanter del Barça. Ningú no és profeta en la seua terra!

En començar la segona part, la defensa del Rayo comet una falta flagrant sobre un jugador del Barça, a l’impedir que el davanter puga concloure la jugada d’atac, però segons el senyor Soto no hi ha res digne a xiular. Recordem que la jugada es a l’àrea del Rayo.

En el minut 55’ més teatre del bo: homes per terra, creuaments indeguts, pèrdua de temps injustificats.... coses insignificants, pecats infantils, per a l’impertèrrit senyor Soto que no hi veu res de res, més cec que la Cíbele madrilenya feta de marbre pur i dur, d’un blanc resplendent.

Cinc minuts després, Pedri, el jugador del Barcelona, que ha rebut més patades que un sac de boxa al llarg dels seixanta minuts, fa el gol de l’empat. El senyor àrbitre ha de donar-lo per bo. I onze minuts després, el davanter del BCF Lewandowski marca un esplèndid gol que el senyor àrbitre posa en qüestió. Afirma que uns segons abans, a l’inici de la jugada, un jugador del barça ha comés una falta sobre Chavarría, jugador del Rayo.

- “Es un pisotón. Para mí es un pisotón muy claro.”- afirma la premsa madrilenya.

I en conseqüència el senyor àrbitre castellà, de nom Soto Grande, anul·la el gol segons afirmen les cròniques:  

“En el minuto 73 Soto Grado anula un gol a Lewandowski al señalar una falta previa de Koundé: "Hay una disputa de balón y el pisotón del defensa azulgrana, aunque no es muy intenso, anula a Chavarría. Acierta al no conceder el tanto del Barcelona", apuntó Pérez Burrull en el programa 'Marcador' de Radio MARCA.

La premsa madrilenya està contenta. I el senyor àrbitre també. Ara bé, els designis de Hans Flick no participaven dels interessos de César Soto i deu minuts després d’anular el gol del Barça, el senyor àrbitre no podia deixar de xiular el tercer gol del Barcelona en el minut 83'. Dani Olmo controla, busca el travesser i el troba amb l’esquerra. Primera actuació de Dani Olmo, primer gol. El partit està sentenciat malgrat els interessos del senyor Soto Grande, qui demostra els seus interessos quan quatre minuts després Mumin, un jugador del Rayo, es posa a gatejar en l’àrea xicoteta amb la pilota sota el seu cos. De manera repetida toca el baló en l’àrea xicoteta, però en aquesta ocasió no intervé el VAR. Segons el senyor Soto Grande tocar la pilota amb la ma en l’àrea és perfectament legal.

Quan arribem al minut noranta, el senyor Soto Grande allarga el partit 10’ (inclosos els minuts que ha perdut per revisar el gol del Barça que ha anul·lat, cosa que perjudica per partida doble a l’equip visitant). En els minuts de la pròrroga, després d’una internada del Barça, el Rayo provoca un córner que l’àrbitre no considera i dona la pilota al porter del Rayo. Quan en el minut 102' (dos més que la pròrroga injustificada) el Rayo perd el baló, el senyor Soto Grande no té cap altre remei que xiular el final del partit... no siga cosa que el Barça marque un “quart” gol.

No és la primera vegada -i sé que no serà l’última- que l'àrbitre castellà Soto Grande és el protagonista destacat del partit, el qual ha sumat una altra polèmica actuació davant els blaugrana, que ja van ser perjudicats en els tres partits de la lliga passada en els quals els va xiular el col·legiat al comandament. Recordem que en l'anterior lliga 2023-2024, el senyor Soto Grado no va xiular un penal sobre Araujo contra el Getafe; va anul·lar un controvertit gol a Joao Félix a Granada, i no va donar per bo el gol de Lamine Yamal contra el Reial Madrid, equip que acabaria per guanyar la lliga, ves per on.

En aquesta ocasió, el 27 d’agost, el Barça ha guanyat. I com que ha guanyat contra el mateix àrbitre i el seu equip del VAR no passa res. Tres punts més, líder en solitari, i a més a més Flick li ha ensenyat els collons per darrera a l’antipàtic àrbitre irresponsable i partidista en extrem. I ací és on jo volia arribar: a quin grau d’irresponsabilitat ha arribat una societat que permet personatges tan malèfics com el senyor César Soto Grande (a qui no li desitge acabe a l’infern per la bona salut de Llucifer) ser mostra i exemple de la nostra joventut? Perquè no pot ser que d’aquestes autèntiques barbaritats isca res de bo. Primer, el VAR, que havia vingut a imposar justícia acaba com a arma dissuasòria per obra i gràcia dels àrbitres hispans que no veuen el moment per fotre els legítims drets de l’altre; en segon lloc, perquè ni les repeticions del directe televisiu serveixen per a res, cosa que afecta la visió del nostres joves, que deixen de creure en tot allò que veuen. Tot allò que estàs veient és un somni. La justícia no existeix. Si el Rayo toca amb la mà, NO és penal; si el contrari sembla que ho fa, ÉS penal. Què podem esperar de tot açò?

Ja sé que els articles seriosos sobre la Lliga no abunden. Hem perdut la fe i a més a més posicionar-te de manera crítica envers la Lliga -tothom ho sap- tanca portes, nega favors i impedeix carreres professionals. Però algú havia de dir que a la Lliga espanyola alguna de les actuacions arbitrals fan més pudor que un corder després de tres setmanes mort. Àrbitres que són de tot menys imparcials.

Actuacions com les del senyor Soto Grande van molt més enllà d’un partit de futbol anecdòtic. Quan milions de joves contemplen al seu televisor com l’àrbitre fa del reglament la seua llei personal està en joc la mateixa essència de la justícia, ens agrade o no.