A Espanya la llei va per on vol el rei

Ha tornat a passar.

Diu la dita que “a Espanya la llei va per on vol el rei”, és a dir, qui mana fa el que li dona la reial gana, que a alguns podrà semblar una aberració i a altres un fet completament natural.

Al llarg del segle XX patírem tres cops d’estat: el 1923, el 1936 i el 1981, tres cops contra la llei legítima. Si analitzem la història de la llei a Espanya des d’aquesta òptica és fàcil de comprendre per què als nostres ajuntaments als regidors tant se’ls fa prometre com jurar el seu càrrec administratiu. De fet, no resulta gens difícil comprovar que molts regidors juren i prometen alhora el seu càrrec: igual diuen: “Jure promet complir....” com “Promet jure complir...”, mesclant els termes de la fórmula que el secretari municipal els presenta per accedir al càrrec.

Alguns justifiquen la mescla pels nervis; altres degut a la incomprensió dels vocables. No és estrany que açò ocórrega en pobles valencians als quals ens han negat el dret distintiu més elemental, l’ús oficial de la nostra llengua materna negada, tergiversada i perseguida de fa segles. Ara bé, tot açò no deixen de ser excuses. Ningú no em farà creure que aquests senyors / senyores mateixos confondrien el verb pagar amb cobrar ni trabucarien  en blanc per en negre. Als regidors que mesclen tan alegrement els verbs prometre amb jurar -i viceversa- tant els fa jurar com prometre el càrrec perquè ja estan pensant com incompliran allò que acaben de jurar i prometre alhora davant dels seus electors que, igual com ells, consideren l’acte de prometre o jurar un inútil protocol antiquat, és a dir, paraules escrites sobre un paper que ningú està disposat a respectar.

La Victòria de 1939 els va robar la dignitat republicana als nostres avantpassats i el colp de 1981 els tancs de Milans del Bosch a les ordres del rei humiliaren una vegada més la capital dels valencians. Prometre? Jurar? I què més dona allò que nosaltres diguem si tot seguit vindran els que vertaderament manen amb les seues lleis i ho resoldran segons la seua conveniència?

Ha tornat a passar. La reforma de l'intercanvi d'informació penal per adaptar-la a la legislació europea va quedar aprovada per unanimitat al Congrés el 18 de setembre. Tres setmanes després, el dilluns 7 d’octubre, arran de la denúncia de l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) el PP ha admès que no s'havia adonat de les implicacions del canvi i que ha estat víctima d'una "trampa" del govern espanyol. A hores d’ara el PP intenta guanyar temps retirant el punt de l'ordre del dia al Senat. La llei corregeix possibles discriminacions penals i en cap cas no commuta penes. En aquest sentit, la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ha afegit que és una transposició d'una directiva europea i que la qüestió "té a veure amb els drets fonamentals".

A tot açò, l'any 2014 el govern espanyol va aprovar una llei que homogeneïtzava el compliment de les penes en països de la Unió Europea. D'aquesta manera, els presos que hagueren complert part de la condemna en un altre país membre se la podien descomptar del que els quedés a Espanya. Amb tot, el govern del PP va afegir una disposició per evitar beneficiar específicament els presos d'ETA que ja havien complert anys en presons franceses mentre retirava les ajudes a les famílies represaliades per la Victòria de 1939. És a dir, els que manen de veritat fan allò que els dona la reial gana.