29 octubre 2024

 

En este circ delirant que ens ha tocat de viure, en el qual si un diputat indecent li toca el cul a una dona, ha de dimitir el President del govern de la nació, segons dirigent polític del mateix partit que va permetre que un president de comunitat autònoma robés 25 milions d’euros sense que ningú demanés la seua dimissió, és un espectacle fascinant! Sense adjectius possibles per a definir-lo, perquè tot sistema lingüístic està pensat per a ser raonat, i aquestes matèries trobe que escapen a qualsevol control racional.

Fa uns anys, el 1983, l’artista de Xàtiva -amb tota la seua bona intenció- va voler recolzar amb els seus versos musicats els paisans de la Ribera del Xúquer que patírem el desastre d’una malifeta, la pèssima construcció de la presa de Tous -feta per donar a beure a la capital dels valencians- que l’octubre de 1982 s’enfonsava per la manca de previsió, les urgències, la incompetència i el desinterès total per les conseqüències que tals mancances podien causar -tal com va ocórrer- sobre la Ribera del Xúquer en cas de catàstrofe. No cal que diga més, en la sentència del Tribunal Suprem de 1997 està tot escrit.

Amb el teu permís o sense, cal que et diga, estimat Raimon, que al meu poble la pluja sap com ploure des de fa milions d’anys. És un fet que fa milions d’anys que ho fa i ho fa com sempre ho ha fet. Malgrat que ara anomenem DANA allò que fa uns anys anomenàvem Gota Freda no canvia les coses. La Depressió Aïllada a Nivells Alts no és cap malaltia ni cap afecció ni cap xarampió que ens haja tocat per dissort o per desgràcia als valencians, és el clima que ens pertoca per estar situats al lloc on vivim i construïm la nostra societat.

El riu Xúquer discorre per una vall formada sobre una conca sedimentària de l'era Terciària. Aquesta conca es va originar a l'època de l'orogènia Alpina, ara fa uns cinquanta milions d’anys. Després del farciment de la fossa, esdeveniments d'origen tectònic i climàtic van configurar en l'era Quaternària la xarxa hidrogràfica encaixada que coneixem hui. Posteriorment, es va produir un canvi del curs del riu amb orientació cap a la Mediterrània. Llavors va començar l'acció erosiva que va configurar la vall, possiblement afavorida per enfonsaments tectònics a la zona mediterrània que van situar la zona en una posició superior respecte a la zona litoral. I aquest és el marc geogràfic que no sols possibilitat les depressions aïllades a nivells alts sinó que les fa necessàries perquè la meteorologia respon a les condicions geogràfiques i viceversa.

No, Raimon, jo dic no, diguem no. La pluja sap ploure al meu país. Són els que manen el meu país els que no saben que al meu país les depressions aïllades són un fenomen recurrent, natural i necessari. Diguem no als necis que fan d’un fenomen previsible, conegut, estudiat i reiterat a les nostres terres un fenomen culpable per imprevisible (imprevisible per a ells!).

La nostra societat, organitzada de manera política en Comunitat Valenciana per les classes dominants entre 1976 i 1982 (les classes dirigents que heretaren tot el poder que els havia atorgat la Victòria de 1939), va veure com durant el període 1983 a 1993 la socialdemocràcia donava carta d’identitat democràtica a les institucions que van acabar en mans de, ves per on, Eduardo Zaplana, condemnat el 15 d’octubre de 2024 per robar milions d’euros al poble valencià -el poble que estava obligat a representar-:

"La Audiencia Provincial de Valencia ha condenado al que fue ministro con el Gobierno del PP de José María Aznar, y expresidente de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, a diez años y cinco meses de prisión al considerarlo culpable de los delitos de cohecho, blanqueo de capitales, malversación y prevaricación en el denominado caso Erial sobre fraudes en la concesión de las ITV y las adjudicaciones del Plan Eólico de la Comunidad Valenciana, según el Tribunal Superior de Justicia valenciano. La Sección Cuarta de la Audiencia le impone además 17 años y 10 meses de inhabilitación para empleo y cargo público, otros tres años para el ejercicio de su profesión y multes por un importe superior a los 25 millones de euros".

A l’any 51 després de Nino Bravo (d. de NB), continuem sense netejar els barrancs, el sistema de regadiu continua a ser abandonat i transformat per un sistema de regadiu a degoteig que va arraconant la xarxa de sèquies, regadores i braçals que permetien l’aigua discórrer per entre els nostres bancals, i els polígons industrials i les urbanitzacions omplin d’obstacles o ceguen els desaigües naturals (barrancs, canals, rambles, sèquies) per on caldria deixar passar l’aigua de les pluges normals, torrencials o de les depressions aïllades a nivells alts, per molts alts que siguen o foren. Mentre carreteres, autopistes i vies ferroviàries continuen de segellar la resta.

Sí, cal dir-ho ben clar, al meu país la pluja sap què fa quan cau en forma de gotes fines o a bots i barrals, perquè la seua missió és omplir les capçaleres dels rius, els seus afluents, els aiguamolls, els aqüífers perquè demà tinguem aigua i puguem beure de les surgències naturals, de les fonts que sempre ens han mantingut vius. Sense la pluja, no som ningú.

A què ve tanta agitació i rebombori mediàtic per una pluja tan beneficiosa en un any amb una pluviometria tan escassa que quan a penes arribàvem als cent cinquanta litres anuals? Per què tanta queixa irracional contra unes pluges tan necessàries, tan riques, tan imprescindibles, tan acostumades al nostre territori? Més ens caldria netejar els barrancs bruts que ningú no neteja ni en té cura, urbanitzar molt millor les construccions que continuen a cegar zones que haurien de romandre obertes. Una administració més decent que no destrosse el territori en benefici de les quatre butxaques amigues.

Em negue a continuar a dir que al meu país la pluja no sap ploure. No senyores!, al meu país la pluja sap quan, com i quant ha de ploure. Al meu país, aquells que no saben com gestionar la pluja que cal que ploga són els senyors inútils que diuen saber-ho tot mentre ho destrossen tot. (publicat a les 17:54 hores del dia 29 d'octubre)