Plany pel Devastat

Temps arrere els amics de la plataforma ecologista Xúquer Viu s’han queixat amb més raó que un sant perquè la Diputació de València, amb el retrovisor posat en el progrés mal entés del segle XVIII -encara vigent a la nostra comarca pel que es veu-, ha fet unes reformes en el barandat del pont entre Alberic i La Pobla Llarga al seu pas per sobre d’allò que queda de l’anomenat riu que dona el nom a la comarca de la Ribera. Sí, em negue a donar-li el nom de riu a allò que fa més d’un segle que és un canal de reg i generador d’energia a benefici de les empreses elèctriques.

El nou barandat del pont serveix, diuen, per protegir el pas dels vehicles motoritzats i alhora, dic, impedeix el tranquil pas de bicicletes i vianants. Fa temps que ho sabem que si alguna cosa li sobra al progrés som les persones i més encara si fem bon ús de les nostres extremitats inferiors per no consumir combustibles fòssils, que a tan bon preu paguem a les petrolíferes.

El nou barandat, doncs, impedeix als impossibles vianants abocar-se per veure què hi transcorre o què hi ha sota dels murs de formigó: l’acte final de la tragèdia que està interpretant el fil d’aigua desemparat que hi malviu. Sí, el barandat impedeix la contemplació del paisatge inferior, un fil d’aigua que un dia fou un riu, un antic corrent d’aigua explotat fins a l’extrem que no podem seguir anomenant-lo riu.

Tant als caps de la Diputació de València com a les corporacions i els empresaris que venen l’aigua cada dia més i més i més cara -segons anem esgotant o contaminant els aqüífers-, la qualitat mediambiental els importa ben poc, per no dir gens. Allò que compta és traure profit de l’aigua de tots per enriquir-se uns pocs.

El nom del fil d’aigua que encara passa sota el pont d’Alberic prové de l’iber que segons una absurda llegenda àrab significaria quelcom diferent del seu vertader nom, en una altra mostra de les moltes mentides que ens diuen els que poden mentir. En veritat, el mot del riu Xúquer no significa cap altra cosa que Xúquer, hidrònim l’origen del qual es perd en la nit de les llengües; però ves per on, ara podrem usar la famosa llegenda àrab sobre el seu nom per dir una veritat i és aquesta: que entre tots hem convertit el vell riu en el riu Devastat, devastat per la cobdícia i l’avarícia humanes sense més límits que la nostra estupidesa.