Col·lapse de bon matí

Com demana el tòpic, el matí és radiant amb la llum suau d’un dia clar de primavera, tot i que el pronòstic dona aigua, quan el professor explica als seus alumnes de batxillerat alguns conceptes sobre la Teoria del Col·lapse i per fer-la més intel·ligible (malgrat saber que els aclariments solen distreure l’atenció sobre el tema principal) exposa els orígens de la paraula col·lapse que prové del llatí clàssic ‘collabor’, verb prefixat del deponent ‘labor, labi‘, que significa relliscar, caure, enfonsament o batacada...

Llavors, l’alumne més avantatjat de la classe, que trau deu en totes les matèries perquè els professors no poden posar-li onze o quinze, en escoltar la digressió exclama que per a “col·lapse” el seu, profe, que després de desdejunar, sempre amb presses i corregudes perquè ma mare, com sempre, em desperta tard i mal i no tinc temps ni per a rentar-me la cara, només eixir al pati he provat d’arrencar la meua moto i va i resulta que la roda de darrere estava punxada perquè ahir per la vesprada anàrem a fer una mica de motocròs per la partida de l’assut, ja saps on et dic, no? -sempre tracta de tu els professors com a mostra de camaraderia entre discents i docents-, total, que m’ha calgut demanar-li, a ma mare, que em portés a l’insti en cotxe, i ací estic.

Ara, interrompuda l’explicació que procurava donar sobre la teoria esmentada el docent té dues opcions: o recrimina el seu alumne per haver col·lapsat la classe perquè sí o ho deixa córrer i continua la classe sense donar-li més importància. La classe espera la seua reacció, i sense saber molt bé per què, opta per la segona opció. Diu:

- No sabia que per acudir a la meua classe t’havia calgut vèncer més obstacles que Moisés quan guiava el seu poble a través del mar Roig...

Es fa un silenci espès. Els alumnes el miren expectants. Instants d’incertesa. Sembla que no han comprés allò del tal moisés i no sé què d’un roig... els de religió catòlica tampoc. El professor aclareix:

- Vull dir, açò teu sí que és una aventura i no la de Frodo Bolson...

I llavors, sí, tota la classe comença a riure de bona gana. A fora, el dia primaveral continua d’avançar vers el mig-dia.