Enric Valor i el capitalisme d'estat

Ara que l’energia elèctrica torna a ocupar l’atenció mediàtica, recordarem el cas en el qual es va veure involucrat l’escriptor Enric Valor, de qui tothom, més o menys, sap que va ser un narrador que va escriure les Rondalles valencianes i un dels principals promotors de l'estandardització i normativització del valencià, però ben pocs coneixen la seua relació amb els negocis hidroelèctrics, l’episodi que ací em propose comentar.

Enric Valor va nàixer al si d'una família benestant de Castalla (l'Alcoià), va començar la seua tasca com a periodista i escriptor a Alacant i en temps de la República de 1931 va col·laborar en la premsa valencianista La República de les Lletres, El Camí i El País Valencià. L’abril de 1939 va haver de restringir la seua activitat política per concentrar-se en la seua tasca literària sota l'ombra de la censura franquista. Després de la mort del dictador va publicar la seua obra novel·lística el Cicle de Cassana que consta de tres novel·les: Sense la terra promesa (1980), Temps de batuda (1983) i Enllà de l'horitzó (1991). Els anys noranta va ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de València (1993), la Universitat de les Illes Balears (1998), la Universitat Jaume I de Castelló (1999), la Universitat d'Alacant (1999) i la Universitat Politècnica de València (1999). En aquesta etapa de la seua vida va aparèixer l’entrevista de Rosa Serrano, publicada en la col·lecció “Tàndem de la memòria”, en la qual Enric Valor va poder explicar l’episodi que passe a comentar.

En la dècada dels seixanta del segle passat, Josep Valor va veure l’oportunitat d’aconseguir, mitjançant concurs públic, la concessió d’un salt hidroelèctric en el riu Túria: “... el meu germà, -recorda Enric- l’home de negocis de la família, pensà demanar la concessió d’un salt hidroelèctric en el Túria, terme de Riba-roja.” Pensat i fet, els germans Valor constituïren l’empresa Fuerzas Eléctricas del Turia, S.A. (FETUSA), empresa de la qual Francesc Soriano Bueso posseïa el 33% de les accions. Continua Enric Valor: “Soriano tenia il·lusió en FETUSA, puix, si el salt es construïa, es podria recolzar amb molts mitjans l’afer del nacionalisme valencià començant per defensar la nostra identitat i cultura.” Per guanyar la concessió els germans Valor van haver de fer despeses per un valor de més d’un milió i mig de pessetes (al canvi actual ≥9.000 euros) de llavors.

Contra els interessos de la companyia Hidroelectrica Española, recolzada pel mateix Franco, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer els va atorgar la concessió; llavors, els agents de l’estat amb seu a Madrid entraren en acció i el mes de novembre de 1966 tots tres (Francesc Soriano, Josep i Enric Valor) foren detinguts, sense cap garantia judicial, “... una mitjanit, la policia social procedí a la nostra detenció, la dels tres, amb absoluta rapidesa.”

Tancats de manera preventiva sense acusació concreta i sense possibilitat de defensar-se, el dos germans passaren 28 mesos al presidi abans que foren condemnats a vuit anys de reclusió acusats de còmplices necessaris, pena que els fou indultada finalitzat el judici farsa; en el cas de Francesc Soriano va ser condemnat a 37 anys, quatre mesos i un dia de presó, i després de gairebé nou anys empresonat va ser indultat el juliol de 1975.

Tot plegat, el propòsit últim dels prohoms del règim de Franco era que els germans Valor i Paco Soriano mai no foren els propietaris de l’explotació elèctrica al riu Túria... ni dels seus beneficis. I ho aconseguiren.