Double Bind / Doble vincle

Estàs tancat a l’habitació d’un vinté pis, l’habitació té una sola porta i una sola finestra i l’edifici està cremant-se; si no fas res, moriràs cremat. El teu cap et diu obrir la porta però saps que si l’obres et cremaràs viu, i si proves de saltar per la finestra la caiguda et matarà; a fora no hi ha ningú per ajudar-te: què pots fer?

Aquesta situació ni és un dilema, perquè no té alternativa possible, ni és una paradoxa, perquè no presenta una lògica incoherent. Aquesta és una situació que els psiquiatres podrien denominar com a Double Bind (doble vincle) que és el cas que es dona quan la proposició comporta alhora la seua negació sense possibilitat de resolució, o siga, presenta un doble vincle.

La teoria del doble vincle o vincle dual va ser postulada en la dècada dels anys cinquanta per Gregory Bateson per explicar a través dels patrons de comunicació les causes de l'esquizofrènia. A hores d’ara la teoria de Bateson es fa servir per explicar els dilemes que sorgeixen en el receptor quan aquest rep un missatge contradictori. Gregory Bateson ho va definir així: "Estàs condemnat si ho fas i estàs condemnat si no ho fas". El doble vincle expressa, doncs, el fet d'estar sotmés a una situació impossible de la qual és impossible escapar, un patró que podem emprar en camps diversos com l'etologia, l'antropologia, l’economia o la comunicació.

Posaré com a exemple la situació en la qual ens trobem els súbdits espanyols que no parlem la llengua de l’estat. Per una banda, hi ha les declaracions pomposes i altisonants embolcallades amb corbates italianes i perfums de París que afirmen que ets lliure de parlar la teua llengua però per una altra banda, quan pretens dir les coses pel seu nom (com fa la Real Academia Española que, en açò de noms, en sap un fum) d’immediat t’acusen de traïdor; i les coses empitjoren quan pretens practicar les promeses de llibertat perfumades i fer servir la teua llengua -l’anomenes com l’anomenes, no deixa de ser subalterna- davant d’un jutge o una altra alta instància governativa, llavors descobriràs el discurs esquizofrènic que, per una banda t’obliga a pagar impostos com a súbdit i per l’altra et nega el més elemental dels teus drets humans: un discurs de doble vincle, doncs.

Un discurs que serveix per descriure el següent escenari: o assimiles la subordinació mentre continues de pagar impostos o fas valdre els teus impostos per fer-te de respectar, tot sabent que siga la que siga, la solució no es resoldrà en el present.