Gol

A hores d’ara, quant més exciten els locutors les seues cordes vocals quan criden “gol” per fer vibrar més el timpà dels que els escolten, simulacre de representació sincera dels sentiments més profunds de l’ànima humana, als capitostos dels mitjans de masses l’expressió els resulta més autèntica, o siga, més rendible. “Gol” és un mot que prové de l’anglés goal (amb el mateix significat), esdevingut l’estentori protagonista d’un comerç envilit d’una societat que s’ofega entre crits.

Els directius manen als seus locutors que sublimen la manifestació de deliri frenètic del radiooient (retransmissions televisades incloses) el qual sembla que patirà una trombosi quan el rival arriba a la línia divisòria de la porteria del seu equip o quan el seu equip aconsegueix penetrar la pilota a l’interior de la porteria de l’oponent, llavors el ritme cardíac apuja a mil pulsacions, les temples del cap semblen esclatar, l’aire queda retingut entre l’estomac i el pulmó un instant abans de llançar el crit alliberador, l’èxtasi sense parell en forma de crit primigeni completament ensinistrat pels mitjans amb la finalitat de mercadejar amb els sentiments dels receptors -per aquesta raó són vils-.

Divergències sentimentals al marge, resulta comprensible que quan el futbolista professional marca un gol no hem de posar-nos a raonar sobre probabilitats matemàtiques ni sobre deures morals ni sobre el balanç del comerç de la pell bovina internacional sinó posar-nos a bramar com fan els ases i els bous, no com les sirenes, que diuen que cantaven per atreure els bons mariners per devorar-los, i així satisfer la seua gana de carn, perquè en ple segle XXI -m’encanta usar aquest tòpic suat- ni els directius de les emissores ni els dels canals de televisió desitgen la carn de l’aficionat angoixat, més civilitzats com som -un altre tòpic suat!- els directius tan sols pensen d’augmentar la seua quota de publicitat que paga més a qui brame més; així és com sense necessitat de menjar-se la carn de ningú, d’una passió humana ben comprensible els mitjans en fan un bon negoci.

I ara cridem tots plegats el crit del bon aficionat ensinistrat publicitat per emissores radio-televisives:

“GOL, GOL, GOL, GOL, GOL....

GOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOL

GOL, GOL, GOL, GOL, GOL, GOL, GOL, GOL, GOL, GOL, GOL, GOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOL.

Programa patrocinat per Conyac Ronaldo i Purets Baldomero,

el millor conyac i el millor puret

per a després del putxero.”