Justícia ètnica

La Constitució de la República de Colòmbia aprovada el 1991 en el seu article 246 reconeix el dret a la ciutadania dels pobles indígenes, la necessitat de salvaguardar els seus costums i la seua dignitat des d’una perspectiva de l’autonomia dels pobles.

Mentrestant, al Regne d’Espanya quan uns xicots navarresos colpegen un Guàrdia Civil; una colla de xicons catalans parlen de fer no-sé-què, i el què acaba amb sufixos que rimen amb ‘-mita’, ‘-ista’ o ‘-isme’; o quan una parella de xiques valencianes escridassen un policia nacional en una manifestació, tot seguit es munta un operatiu especial antiterrorista que empresona els “presumptes” culpables (abans de ser jutjats) condemnats per basquistes, catalanistes o valencianistes; ciutadans sobre els quals recau d’immediat tot el pes de la llei del regne d’Espanya de manera implacable.

Per contra, quan un grup de mascles violents violen una xica indefensa; quan una colla d’homenots-també molt mascles- amb la bandera espanyola per arma interromp un acte pacífic per violentar els assistents en ple centre de Madrid; o quan uns ramaders “una mica alterats” després d’agredir l’autoritat i d’ocupar el consistori de Lorca, un municipi del regne d’Espanya, de manera il·legal; per condemnar els primers cal que la nació es mobilitze tots a una veu; per condemnar els de la bandera com a porra, la justícia espera vuit anys per empresonar-los; i en el cas de la presa de l’Ajuntament de Lorca, els dirigents de l’excrescència adiposa de l’estat no hi veuen sinó ramaders patriotes, i la justícia esperarà (sic) cinc mesos a fer-los declarar.

Aquesta divergència clamorosa -insignificant, per a alguns- en jutjar els fets nega qualsevol argument a favor de la imparcialitat en l’aplicació de les lleis al regne d’Espanya. Evidència que em porta a concloure que al regne d’Espanya -més enllà del mediàtic i interessat Catalangate; per altra banda, tan previsible com demostrat, des dels temps d’Edward Snowden- la justícia jutja no segons les evidències sinó segons l’ètnia de qui comet el delicte, per la qual cosa propose a qui corresponga que seria bo incorporar a la Constitució de 1978 un article semblant al de la constitució colombiana per emparar valencians, bascos i catalans. Una justícia ètnica que no discrimine els ciutadans pels seus orígens, una justícia que siga, en efecte, igual per tothom.