El mercat audiovisual. Primer.

A propòsit de la cantant Janis Joplin que després de més de cinquanta anys la seua veu i el seu estil continua d’agradar a la gent. El seu desafiament va anar molt més enllà de les lleis del mercat, lleis que no la poden explicar.

Feu cas dels anuncis, però no hi us acostumeu. Observeu-los atentament, escolteu què diuen i com ho diuen. Compteu quantes vegades el veieu, aquest anunci que tant us agrada o desagrada, tant hi fa. Resumiu-lo, i proveu de contar-lo als vostres amics o parents, a la parella o als fills, si en teniu. Açò tant senzill farà que us l’apropieu i que el domineu. No és sa perdre tant de temps veient, escoltant i retenint a la memòria allò que altres han pensat per mantenir-nos atents, expectants i anhelants: captius i presoners de les seues estratègies de màrqueting.

El mercat, amb el seu propòsit de vendre el producte al preu que sia, enfonsa i enlaira alhora productes i més productes: sabons, ordinadors, telèfons, orígens garantits, tècniques d’embalatge, congelació i distribució, materials... qualsevol cosa susceptible de ser venut per un preu.

Al jove que està obrint-se al món li aconsellaria que no es deixés encantar pels cants de sirena dels anuncis que trobarà a tot arreu: a la TV, a la premsa, als setmanaris, a les emissores de ràdio, a les aplicacions d’internet -malgrat diguen que mai no emeten publicitat, aquesta és la seua publicitat-, que volen que compre, adquirisca, reproduïsca, avale i ho engula tot més, més, més, més, més enfonsant-lo en un pou sense fons.

I com ho podrà fer? Aplicant el talent personal contra aquells que ens volen baratar la consciència tot protegint-la, pensant i sospesant què val tot allò, quin és el seu valor real? Una anàlisi freda és suficient per acabar amb el domini de les lleis del mercat, que no és res sinó publicitat, impressió visual i sonora. Cal aprendre a conviure sense sotmetre-s’hi. I saber que una engruna de talent val més que recordar mil anuncis de refrescos, automòbils, bancs, compreses, calçotets, desodorants o qualsevol cosa que ha deixat de servir, perquè la funció ha estat substituïda pel preu. La nostra espècie en pot prescindir, del preu, però mai no podrem prescindir del nostre talent; allò que ens converteix en humans, la consciència de saber qui som. Recordem la lliçó de Janis Joplin.