El mercat audiovisual. Segon.

El Gran Ventríloc (els propietaris de les pantalles en les quals apareixen les projeccions destinades a convèncer-nos) ens diu que la gent ha deixat de creure en allò que no veu, que no tenim fe. En altres paraules, que sols creiem allò que apareix a les pantalles, allò que veiem als mitjans que consumim de manera completament alienada, un consum immediat al qual no apliquem cap tipus de filtre crític i reflexiu.

Les aparicions a l’estil de Lorda i Fàtima han passat a la història dels relats orals, ara toca les projeccions del relat audiovisual amb herois contínuament projectats al llarg de les temporades com el bon negre que encarna la bondat humana, la verge d’Estocolm que representa l’enfadament o el jove actor jueu reconvertit en l’exaltació de l’estat nació. Tres imatges projectades contínuament per la TV global i les seues filloles de la web que les reprodueixen tant com la seua càrrega de bits -i el Gran Ventríloc- els permet.

La Verge d’Estocolm es va donar a conèixer arran de la seua «vaga escolar pel clima»-(enunciat un pèl estrambòtic, cap vaga d’estudiants mai no canviarà res: ni tenen els mitjans, ni els recursos, ni el poder suficient per fer-ho) que va atreure l'atenció dels mitjans espectaculars, i el gener de 2019 va ser convidada a parlar al Fòrum Econòmic Mundial, a Davos; el març del 2019, tres membres del parlament noruec van nominar-la per al Premi Nobel de la Pau, i el maig del 2019, als 16 anys, per dir que els xiquets no anaren a escola va ser portada de la revista Time, en la qual la jove donzella (com llavors els infants de les aparicions de la Mare de Déu a França el 1858 i a Portugal el 1917) anunciava la perdició de la societat.

A l’edat de 15 anys la donzella va començar a protestar a la rodalia del Riksdag (Parlament) de Suècia per denunciar l'escalfament global i es va guanyar el lloc que el bo de Nelson Mandela, mort un parell d’anys abans, havia deixat vacant. Nascuda als països nòrdics, tan rics i tan sans, tan blancs i tan nets, menuda, amb els cabells clars, amb un rostre semblant a l’enigmàtica Mona Lisa, resultava perfecta per representar el paper de la nova Joana d’Arc projectada per salvar-nos de la catàstrofe. Una nina en mans del Gran Ventríloc que la llançaria al fem i se’n procuraria una altra més dòcil en el cas altament improbable que la nina no parlés com l’amo vol. I així, amb les seues contínues projeccions la verge d’Estocolm (Greta Thunberg hi va nàixer el dia 3 de gener de 2003) ens recorda que l’apocalipsi està en girar la cantonada, que tot esdevindrà No-res en un no-res, mentre els capitalistes no paren d’acumular beneficis...

Un discurs igual d’innocu com el de Nelson Mandela, el bon negre que després de tants anys empresonat va perdonar els seus malvats captors blancs perquè en el fons, innocents de la seua maldat, els blancs no sabien què es feien, com ens recorda la TV i totes les seues filloles d’internet que no ens permeten d’oblidar-ho: Mandela va fer quant va poder perquè els seus germans negres no es guanyaren la mala fama que els maltractadors blancs s’havien guanyat al llarg dels segles de dominació, i a hores d’ara, com tothom sap, el blanc continua a manar a Sud-àfrica, un país en el qual la immensa majoria continua a ser negra... i pobra.

Després d’ascendir Mandela a la Glòria Telemàtica, va descendir a nosaltres la verge d’Estocolm, la qual ha hagut de ser arraconada pels mitjans espectaculars del Gran Ventríloc a causa del conflicte provocat pel control de les fonts energètiques que mouen els mercats, amb la finalitat de no malmetre el nou discurs protagonista encarnat en el jove actor jueu Volodímir Zelenski, que des de la capital d’Ucraïna assetjada pel Mal, tracta de convèncer-nos en prime time dels intricadíssims misteris de l’estat-nació i la Sagrada Propietat Privada.

I em sembla que per molt que els agnòstics incrèduls s’encaparren a denunciar els discursos persuasius sobre les presumptes bondats del capitalisme racialitzat, extractiu i patriarcal que el Gran Ventríloc ens ven a través dels seus hologrames (les bondats que Elon Musk, que no pretén pagar 44.000 milions de dòlars per fer del món un lloc més feliç, confessa professar perquè li serveixen per continuar d’enriquir-se a títol personal) el món continuarà sent un planeta on els homes blancs, rics i espectaculars continuen a triomfar.