El mercat audiovisual. Tercer
Estimat senyor,
Tot això que vosté diu, més o
menys enginyós, més o menys divertit -tot dependrà del lector-, al cap i a la
fi, tots ho sabem tant bé com vosté; o és que es pensa que la resta hem nascut particularment
negats per comprendre el món?
Parla sobre la TV global -em permetrà discutir-li el concepte, he estat en
manta països i puc afirmar que les he vistes de tots colors, de televisions. No
trobe que siga molt encertat comparar una televisió de Rússia amb una altra de
Suïssa o comparar un canal d’entreteniment majoritari amb un canal de pagament,
amb informacions exclusives, i afirmar després que totes són iguals. Tal
vegada, vosté no pretenia dir-ho, però em permetrà recordar-li que les seues
imprecisions no ajuden per millor comprendre el seu escrit.
En un altre moment parla
d’internet com un instrument en mans del poder (que vosté anomena ventríloc,
no sé ben bé per què). Sobre aquest punt em permetrà recordar-li que al món, de
xarxes d’internet, n’hi ha diverses, amb diversos usos i controls, com són els
casos d’Europa, la Xina o l’Aràbia Saudita, per tan sols posar tres casos. A
més a més, les diferències entre les xarxes esmentades i els seus supervisors a
banda, em permetré recordar-li que totes les xarxes del món estan sotmeses als
controls estatals respectius, la qual cosa significa que, en essència, cap
xarxa escapa al control dels poders fàctics que governen els estats nació que les
empara, territori de la seua exclusiva propietat que cap normativa
internacional s’atrevirà a negar. Lamente recordar-li que el món fa segles que
es comporta així, que els mitjans sotmesos al poder sempre defensen i propaguen
la ideologia del Propietari, tal com diu la nostra dita –tan antiga com vertadera-:
“Qui paga, mana”.
Segons vosté, els valors del
capitalisme patriarcal, extractiu i nacional que imperen en la nostra societat
estan representats per un dirigent africà, una jove europea i un polític
ucraïnés elegit pel seu poble. En primer lloc, em permetrà recordar-li que el
domini de l’home sobre la dona compta amb una tradició mil·lenària (no caldrà
que li recorde els versicles del Gènesi); que el jovent és el futur; i així
mateix, que el pes dels estats-nació és cada vegada més important en la geopolítica
de blocs. En el seu escrit ens acusa, als humans, d’extraure la matèria del món,
afirmació davant la qual jo em pregunte: si no extraiem els recursos de la
naturalesa, de què viuríem vosté i jo?
Ara bé, quan arribe al final del
seu escrit em trobe que comença a parlar sobre el conegut magnat Elon Musk,
cosa que em sorprén de veritat. Sap vosté qui és aquest home? La seua
importància mundial? Vosté hi té cap relació personal, amb ell? Un home que vol
engrandir la seua fama mundial igual com feren Alexandre, Carlemany, Roderic de
Borja, Napoleó o De Gaulle, a qui vosté pretén reduir a una senzilla voluntat
d’enriquir-se. Ja posats, per què no esmenta altres personatges coneguts? Ací
té els casos d’Esperanza Aguirre, de Juan Carlos de Borbón o del nostre
coterrani Juan Roig. En conclusió, trobe que la seua reflexió hauria de grimpar
més amunt, cosa que el seu article no fa. És ben fàcil pitjar les tecles perquè
l’ordinador òmpliga la pantalla...
Em permetrà recordar-li que a l’Egipte
dels Faraons els dirigents eren considerats déus, sense cap mena de parentiu
amb els mortals; per tant, quina força hem de suposar que tenia un llaurador de
l’Alt Egipte si hagués volgut canviar la política guerrera de la casta dels
faraons...? Deixe’s de cabòries. Li reconec que està molt bé, açò de poder manifestar
opinions (ho podem fer, precisament, perquè ningú no ens les tinga en compte),
però quin poder tenim nosaltres, ciutadans del poble, contra el poder dels
oligopolis que ens governen, un poder que no para d’augmentar a cada dia que
passa? Exactament el mateix que tenia aquell llaurador d’ara fa tres o quatre
mil anys front el seu Faraó: no gens.
Que vosté ho
passe bé,
un lector
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada