Per la dignitat

 

Les dades són clares i manifestes, igual com els fets i les intencions: menys parlants, un prestigi minvant i una persecució que no cessa. El nostre valencià, el català de tots, corre perill de desaparèixer del país dels valencians segons una desaparició programada per la política d'estat. La lingüística qualifica de lingüicida la política que atempta de manera conscient contra una llengua. És el nostre cas.

És esgotador haver de recordar, una vegada i una altra, el mateix argument per tornar a dir açò que s’ha dit de mil maneres i amb tota mena de raonaments possibles: que la llengua produeix el miracle de la comunicació i ens permet treballar i col·laborar, innovar i crear. El silenci, per contra, converteix l’altri en un ésser incomprensible, menyspreable. Malgrat tot, la persecució contra la nostra llengua persisteix i qualsevol disminució dels nostres drets és una discriminació imposada.

La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, de 1983 -la primera que venia a regular el nostre parlar valencià- va recollir el nom dialectal provinent de segles de prostració per declarar-la legal sols a una part de la població valenciana. Una llei, doncs, llastrada per un passat contrari a la plena igualtat lingüística dels valencians. Una anomalia que les Corts valencianes d’ara haurien de corregir en la legítima defensa de la llibertat d’expressió.

Aquest és l'atzucac en què ens trobem a hores d’ara, incapaços d'impulsar normes que passen pel sedàs -cada vegada més estret- del poder judicial espanyol per normalitzar l'ús del valencià com ho demostra la impossibilitat del Consell de fixar el valencià com a llengua preferent de l’administració valenciana. Per superar el filtre jurídic les persones que reclamem una normalització del valencià, el català de tots, exigim al govern que promoga els mecanismes suficients per establir una igualtat lingüística que supere les limitacions de la norma de l’any 1983 subordinada a la Constitució de 1978.

Fa uns mesos els “Centres pel valencià” ens van advertir que la Llei 4/2018 suposa un retrocés en l’actual implantació del valencià i denunciaren que la llei impulsada pel govern iguala per baix -i a la baixa- un sistema educatiu dolent. Quan la Conselleria parla de la suposada “llibertat de centres” està parlant d’una pura entelèquia, puix sense mitjans, ni recursos propis, ni dret d’elecció, els centres manquen de llibertat. No hi tenen prou instruments. La norma, si no té en compte el context, a més de buida és absurda. Tota disposició que no es prenga a favor de la llengua discriminada, i tothom sap a quina ens referim, resultarà injusta. El govern de la Generalitat Valenciana partint de la fal·làcia que valencià i castellà tenen els mateixos drets ha proposat una igualtat impossible. Una fal·làcia més. 

Tota igualtat que no atenya el 50% és desigualtat. La gran tasca deguda a milers de mestres i professors que durant tants anys han fet possible l’escola en valencià, que han educat amb dignitat diverses generacions de valencians i valencianes, no pot patir un retrocés. Cal la voluntat de l'executiu i els grups parlamentaris que el recolzen per acabar amb la condició de llengua discriminada i minoritzada del valencià. Ens cal un reconeixement efectiu perquè la nostra manera de parlar continue viva. Sense el respecte degut a la diversitat, allò que queda greument afectat és la llibertat. Els drets lingüístics no haurien de ser mercaderia electoral. Està en joc la dignitat de les persones.