Astracanades

El món de la imatge sotmet el cos de les persones a un món de fantasia, en el qual el treball manual, l’exercici físic, la mateixa noció de moviment corporal, ha desaparegut, ha estat subvertit pels colors de mixtures elaborades; convertit en imatge cinètica per les retines humanes que el contemplen des de la seua soledat immòbil, paralitzada. El cervell es distreu mentre el cos s’atrofia dins de les sales amb aire condicionat. El ser humà persegueix les emocions de la imatge en moviment acompanyada d’una banda sonora mil·limetrada. La pantalla capta l’atenció de la retina, extasiada, que es deixa penetrar per la invasió multitudinària, contínua. Res d’aprendre coses amb les mans, res de córrer amb el cos, res de viure la natura (primavera, estiu, tardor, hivern) representada. El passat es precipita amb vehemència contra la seua curta memòria i la vida s’accelera mentre el cos roman quiet, neutre, inútil. El present és fa extens a mesura que el passat fuig, inservible, als ulls que exigeixen més i més imatges.

Fa uns quants dies, va arribar al meu poble una colla de volantiners del circ audiovisual À Punt. Un Xic i una Xica, la parelleta que solem dir, en feien d’emissaris. La Xica, amb el seu riure compulsiu, humiliava la seua intel·ligència davant de les persones que entrevistava, sense importar-li si tenien 9 o 99 anys. El Xic importunava qualsevol amb preguntes sense atendre cap de les respostes de la bona gent. Cal insistir en el fet que el circ audiovisual tenia tots els permisos, amb el vist-i-plau, de les autoritats competents.

Els protagonistes d’aquesta xirigota audiovisual disfressats d’antropòlegs (sols els hi mancava el salacot) són el director del programa, acompanyat d’una xica que riu, i els esmentats Xic i Xica; la resta de la gent hi són per compartir el temps amb els protagonistes: hola, adéu, i au! L’endemà de l’emissió ningú no recordarà el nom de l’home que parlava o de la dona que passava pel carrer o la dona que cosia o la xica que cuinava o l’home que mirava sense parlar... i, en canvi, sí que recordaran que “Bona Vesprada Pobles” d’À Punt és presentat per Màxim Huerta i Maria Fuster, amb els reporters Cintia Martí i Alfons Ferrandis, els protagonistes que l’han generat, l’han dirigit i l’han protagonitzat.

A canvi, l’endemà del programa, al bar, a les tendes, a casa i a tot arreu els veïns del meu poble no paraven de riure a costa de la colla de volantiners que els havien manat de fer tota classe de despropòsits, sense trellat ni ficaci, per aparèixer a la TV.

- Quantes marcianades! -repetien les persones del meu poble sense poder aguantar-se el riure, les persones que encara estan demanant-se la finalitat de tanta astracanada gratuïta, quan tantes coses de profit s’haurien pogut dir o fer... Al bar del cantó, algú encara es va atrevir a anar més lluny, quan va suggerir que els protagonistes del programa haurien pogut estar més dignes, una miqueta més, tan sols per la seua higiene mental -va concloure.