La qüestió de la propietat a la Sèquia Reial del Xúquer. Primera part.

 

La Séquia Reial del Xúquer (SRX) pren les seues aigües del riu Xúquer a l'Assut d'Antella, és un canal amb un recorregut de 54 quilòmetres que rega més de 20.000 hectàrees, passa per diferents municipis de les comarques de la Ribera Alta, Baixa i l'Horta Sud del País Valencià; la principal artèria del Xúquer fins a la recent construcció del Canal Xúquer-Túria.

La seua història ens conta com la primera secció, iniciada al segle XIII, anava de l'assut d'Antella fins al terme d'Alzira. La segona secció, construïda entre 1770 i 1815 anava des del terme d'Algemesí fins al municipi d'Albal, que duplicà la superfície regable. Cadascuna de les seccions aporta trenta diputats a la Junta General.

En 1941, la iniciativa conjunta de més de 50.000 regants valencians i els usuaris industrials, hui dia integrats en Iberdrola, va permetre impulsar l’obra de l’Embassament d’Alarcón, finançat al cent per cent per part dels integrants. D’aquesta unió va nàixer la Unitat Sindical d’Usuaris del Xúquer (USUJ), amb la finalitat de defensar els interessos comuns i promoure altres iniciatives en el riu.

La Séquia Reial del Xúquer té dret a l’aprofitament de 199 milions de m³/any per al reg de 20.358,34 hectàrees de terres de cultiu en 20 municipis diferents, per a una comunitat de 25.000 usuaris. La concessió ha sigut objecte d’una primera revisió l’any 2011 i una segona revisió l’any 2020.

Els regants en la teoria són tots iguals però en la pràctica hi ha qui té més terra per regar que altres, i és en funció de la propietat de la terra que s’atorguen els càrrecs directius de la sèquia que la governen mitjançant ordenances d’origen feudal segons les quals la propietat indivisa de la terra és el principal atribut per disposar de les aigües de la Sèquia Reial, una institució monàrquica com el seu nom indica.

Per ser diputat de la Junta General cal ser propietari d’un mínim de 30 o més fanecades de terra, cal ser un terratinent. La Junta General nomena la Junta de Govern, dirigida pel president i vice-president més vuit vocals, els quals nomenen el Secretari i el seu vice-secretari. El secretari en el qual la Junta de Govern diposita el seu poder és el Deus ex machina de tot l’entrellat, amb el poder de fer i desfer. Els membres de la Junta de Govern tenen una temporalitat de quatre anys mentre que el càrrec de Secretari és sine die (no està sotmés a elecció), i des del seu càrrec vitalici abasta tota la SRX: controla el tema sensible del capital social mitjançant el pressupost de l’entitat i les seus partides, supervisa els càrrecs dels organismes sotmesos a la seua disposició, emet els oficis, supervisa les denúncies, i vigila i controla totes les representacions legals i jurídiques en les quals es veu involucrada la SRX. En altres paraules, el Secretari és la Sèquia Reial.

A cada població hi ha una Junta Local constituïda per set vocals, els quals han de ser propietaris d’un mínim de 10 fanecades. La Junta Local està sotmesa a la Junta de Govern, amb tot el que açò implica per al xicotet propietari en el cas que vulga enfrontar-se als grans propietaris en qüestions com el dret d’aigua, torns de reg, reparacions, taxes i impostos, multes, penalitzacions, etc... sempre sota la permanent supervisió del Secretari de la SRX. (podeu consultar la pàgina https://www.acequiarj.es/va/entitat/govern/).

Per tant, tot el procés està viciat des de l’origen: conseqüència de la normativa reguladora establerta pels senyors feudals al segle XIV, una normativa que s’ha mantingut fins els nostres dies pràcticament inalterada. Per molt que coste de creure les ordenances de la SRX estan dissenyades per impedir la veu i la participació dels petits i mitjans propietaris en els òrgans de govern que distribueixen l’aigua (i en cobren els seus dividends).

En resum, tot l’organisme està completament sotmés als grans terratinents, els quals s’atorguen els càrrecs dirigents mentre la resta de propietaris -la immensa majoria, discriminats i sotmesos al poder dels grans tenidors de terra-, igual en el segle XIV que en el XXI, s’ho miren sense poder-hi fer res.

De fet i de llei la SRX es regeix per conceptes medievals: “tanta propietat, tants drets” (amb la consegüent manca de paritat) que ha aconseguit sobreviure fins el segle XXI per l’absència absoluta de democràcia interna, anomalia que ha permés que el liberalisme com a filosofia política mai no haja pogut penetrar en la SRX perquè als grans propietaris, que viuen de les rendes de la terra, no els interessa; mentre que els xicotets propietaris, sense l’ajut de la ciutadania capficada en comprar cases amb aigua barata i abundant o comprar fruita fresca a preu de ganga, atrapats en aquest cercle viciós no hi poden fer res.

Mala peça al teler.