Absoluta misèria

“Si no dius la veritat sobre tu mateix,

no podràs dir la veritat sobre els altres.”

Virginia Woolf

Quan els mandataris actuals de la societat valenciana dictamen extirpar de la literatura autors i editors acusats de no seguir les regles imposades pels propis mandataris (autors acusats per emprar gramàtica complicada o escriure amb un estil diferent i els editors són acusats per editar) i ningú no s’hi oposa, des d’ara endavant els mandataris podran cometre qualsevol disbarat contra els drets inalienables de les persones.

Quan a un escriptor se li nega el dret d’escollir les paraules, les formes verbals, els registres lingüístics o les obres d’altres autors per conformar el seu estil propi i personal, afirme que la immolació de la llibertat ha començat, puix no s’entén l’Art sense Llibertat. La societat esdevé menys lliure, més esclava. Un escriptor (qualsevol escriptor) té dret a triar la gramàtica que més li convinga o l’estil o el vocabulari i cap mandatari té el dret a prohibir-li-ho. Ja ho farà el lector que vulga o no llegir-lo. L’autoritat no està per dictaminar qui no podem llegir sinó preservar la llibertat individual i col·lectiva en tots els àmbits de la vida social, també en l’àmbit de la cultura.

La llibertat entre valencians ha estat massa vegades coartada, negada i prohibida. Autors com Joan Lluís Vives, Vicente Blasco Ibáñez, Max Aub, Miguel Hernández, Emili Gómez Nadal, Juan Gil Albert, Enric Valor, Joan Fuster o Vicent Andrés Estellés han estat motiu de censura i persecució. Han patit dels tirans el desterrament, la presó, la repressió, la violència i inclús la mort pel sol fet d’expressar-se en llibertat. Fets que no ens hem de prendre a la lleugera en cap circumstància. Si la literatura és extirpada d’una comunitat mitjançant la violència, la comunitat de parlants obligada a posar-se de genolls deixa de ser lliure per acatar les normes imposades pels mandataris autoritaris.

Recorde que l’Acadèmia és una creació del poder Absolutista dels segles XVI al XVIII, que pretenia ser la representació d’un poder ideal que en realitat era el poder sotmès a les elits dominants amb voluntat de dominació absoluta “tot per al poble sense el poble”. Si acatem l’Acadèmia en la seua definició absolutista haurem d’acatar que som súbdits sense veu ni vot, que els milionaris no paguen cap tipus d’impost, que l’estat no tinga seguretat social, que no existisca l’educació pública ni una xarxa pública de transports, ni tantes altres coses més. En resum, ens caldrà tornar tres-cents anys endarrere.

Hui en dia el paper de l’Acadèmia no és el de censurar, ni prohibir, ni denigrar, ni perseguir sinó col·laborar, contribuir, pactar, acordar, raonar, discutir, dialogar de manera lliure, democràtica i participativa. A l’Acadèmia del segle XXI se li ha de fer cas, que no és el mateix que retre obediència cega. Que tres-cents anys després els mandataris del PP i VOX de la societat valenciana no vulguen desempallegar-se del llastre autoritari que implica l’Acadèmia del segle XVIII demostra que no representen la societat lliure per molts que siguen els vots obtinguts -que tampoc no és el cas-. Els mandataris no tenen el dret a decidir quins escriptors són bons i quins són dolents. Quins són els que hem de llegir i quins no. Cap mandatari té el dret a prohibir-me pensar i expressar-me lliurement. Els mandataris elegits no tenen cap dret a erigir-se en Veu Única de la societat perquè cap nació té una veu sola. La censura que imposen pretén silenciar de manera artificial allò que ha sorgit de manera natural en llibertat. Els consellers del PP - VOX a València podran tergiversar la realitat i repetir que tenen majoria absoluta, però mai no tindran el dret d’imposar la seua absoluta misèria.

No ho oblidem, ciutadans, si no podem triar autors ni textos per comparar-los amb altres textos i autors, la nostra llibertat -el fonament del lliure albir- deixa de ser i sense elecció, no existeix la llibertat d’expressió i el jo lliure esdevé l’esclau del seu amo.