La superstició del tècnic

“No hacemos una elección porque ¿para qué queremos los elegidos? Tenemos, en todos los centros, técnicos, y más que en ninguno en el Consejo de la Economía Nacional”

Miguel Primo de Rivera, Alcalá de Henares, 1926

Vaig viure la restauració borbònica de 1975 i mai no hauria cregut tornar al setembre de 1923, l’any que el general Primo de Rivera va pegar un colp d’estat per salvar la monarquia del Borbó Alfonso XIII que feia aigües per totes les vies. Fins i tot em vaig arribar a creure -malgrat algun dubte- allò de la “Fi de la Història” que va pronosticar ben erròniament Francis Fukuyama, allà pels voltants de 1989.

Vaig recordar Primo de Rivera l’endemà que Carlos Mazón ens va ensenyar tota la seua bancada maxil·lar el dia després de ser elegit President de la Generalitat, dia en el qual va desplegar la seua mescla de populisme histriònic mussolinià (amb corbata ampla en lloc de camisa negra), gestos autoritaris displicents (tan pagat de la seua pròpia egolatria) per lema la pomposa Unidad de Destino en lo Universal (pam dalt, pam baix: “tot per a mi”), alumne avantatjat del lladre de Zaplana que encara ens deu 25 milions d’euros als valencians. Després del 29 d’octubre de 2024, ja és un fet que reviurem setembre de 1923. Carlos Mazón, que es permet fer rosegons tot allò que desconeix, ja siga el valencià o els plans de protecció ambiental, parapetat darrere de la seua poltrona -tants anys per aconseguir-la!- farà tot el possible per salvar-se, semblant a l’israelià Netanyahu.

Anava jo, doncs, capficat entre problemes d’ètica i d’estètica quan el president destarotat ens ha imposat el teniente general retirat Gan Pampols com a vice-president per a la Reconstrucció / Recuperació Econòmica i Social, qui ha declarat que:

"No aceptaré directrices políticas para una labor puramente técnica".

Vaja, com Primo de Rivera el setembre de 1923! Cal aclarir que la tècnica -qualsevol tècnica- és l’estudi de les aplicacions de les ciències i de les arts en un moment concret que no pot defugir del seu context. La tècnica, que serveix tant per a construir míssils balístics intercontinentals com carruatges per a cavalls, sempre ha estat i estarà al servei de la societat que la consumeix, tant per a bé com per a mal.

Tot i els meus dubtes, espere de debò que el senyor Gal Pampols aconseguisca dur a cap la seua tasca "tècnica" el millor possible; ara bé, cal recordar que el tinent general a la reserva no ha tingut cap inconvenient d’acceptar el càrrec per resoldre la inundació mal gestionada pel mateix president que l’ha nomenat, inundació els efectes de la qual han estat augmentats per una política urbanística descontrolada. És al si d’aquest context que el tinent general es permet afirmar que “no acceptarà directrius polítiques”. 

Què pretén el senyor Gan Pampols, fer-nos creure que la seua gestió no formarà part del projecte del Partit Popular? En quin mon creu viure el militar en la reserva? Vulga o no, la seua tasca serà instrumentalitzada pel partit polític per al qual ha acceptat treballar, el partit que recolza Carlos Mazón, que el vol exculpar de la seua culpa criminal, així com de la seua condemna social tot ocultant-lo darrere l’ombra blanca d’un militar en la reserva. És a dir, Carlos Mazón pretén blanquejar la seua actuació mitjançant el prestigi de l’Exèrcit igual com va fer l’avantpassat de Felip VI el setembre de 1923.