Quan els silencis bramen

 

El dia 14 d’octubre de 2018 al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) es clausurava l’exposició Aigua, fang i silencis. La Riuada 60 anys després; la precisa, informada, detallada i molt digna exposició que explicava des de tots els angles possibles la riuada que havia patit la ciutat de València el mes d’octubre de 1957. La presentació de l’exposició ens informava que:

“Seixanta anys després de la riuada del Túria, les investigacions desenvolupades gràcies a la col·laboració entre la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València han permès la reconstrucció hidrològica i hidràulica d’aquest important episodi de la història de València i l’anàlisi de les seues conseqüències. Amb l'exposició «Aigua, fang i silencis» el MuVIM pretén mostrar una visió més integrada de les tres fases temporals en què es va dividir la catàstrofe: la riuada i la crisi humanitària immediatament posterior; les gestions per restablir la normalitat i el retorn a una quotidianitat precària”. http://www.muvim.es/va/content/aigua-fang-silencis

Aquella magnífica exposició estava comissariada per Joan F. Mateu Bellés, catedràtic de Geografia Física, per la Universitat de València, i Juan Marco, per la Universitat Politècnica de València.

Sis anys més tard, el dia 12 de desembre de 2022, el professor Joan F. Mateu rebia l’homenatge de la seua universitat després d'una llarga carrera acadèmica i investigadora desenvolupada a la Universitat de València. La revista Cuadernos de Geografía destacava sobre l’especialista:

“Deixeble del catedràtic de la Universitat de València Viçenç M. Rosselló, el professor Mateu ha sigut i és referent de l’escola valenciana de geografia física. Destaquen les seues pioneres aportacions a la geografia espanyola en l’àmbit de la geomorfologia fluvial, l’estudi del risc d’inundacions i la geografia històrica, entre altres. Bona part de la seua investigació analitza els processos que formen els paisatges mediterranis. Els seus estudis emfatitzen les relacions de les societats humanes sobre el territori al llarg del temps amb una perspectiva holística que ha permés la reconstrucció de la història ambiental i la posada en valor dels paisatges valencians”.

Aquella magnífica exposició estudiava els desastres de 1957 des dels diversos punts de vista de la realitat humana: orografia, urbanisme, geografia, meteorologia, pluviometria, economia, política i administració i, fins i tot, la geopolítica del moment.

Calia esperar que tota aquella immensa feinada seria degudament impresa per ser guardada per a la memòria dels valencians del futur, és a dir, els valencians d’ara, per ajudar-nos a comprendre com el llegat del passat mediatitza el present i condiciona el futur. Les autoritats de 2018 ho van prometre, que els materials exposats serien degudament portats a la impremta, com es fa en tantes ocasions tot i no comportar la transcendència d'estudiar el lloc físic on centenars de milers de valencians vivim la nostra vida, de manera completament inconscient dels perills que la transformació del paisatge comporta. Però, sense cap explicació plausible, amb el silenci com a resposta, el catàleg no es va dur a la impremta i els materials arreplegats tornaren a ser repartits (instruments, llibres, documents, pintures, quadres, filmacions, fotografies...). Una muntanya de documentació reunida per a aquella exposició va tornar a ser dispersada en el vent. De manera premonitòria el catàleg de Aigua, fang i silencis tancava amb la següent reflexió:

“Davant la lentitud del govern franquista durant els mesos posteriors a la riuada, diverses institucions de la ciutat van criticar la postergació i l’infrafinançament en la reconstrucció. Les veus més crítiques van ser silenciades. L’alcalde va ser cessat, però, simultàniament, els plans van ser aprovats. Encara que finalment van tardar a realitzar-se, el seu silenci no va ser en va”.

L’alcalde era Tomás Trénor Azcárraga, segon Marquès del Túria, que entre 1955 i 1958 fou alcalde de València, cessat per alçar la veu (juntament amb Martí Domínguez Barberà, director de Las Provincias, i Joaquim Maldonado, president de l'Ateneu Mercantil de València) per la falta d'ajudes de les autoritats estatals després dels efectes de la riuada de 1957. Hui, dia de Tots Sants, alce la veu per recordar les víctimes de tanta antimemòria, perquè hi ha silencis que bramen.