LA “NOVA” REALITAT

 

Per a la senyora Caradepomesagres, acabada de pentinar, així com per al senyor Ullsdetauróamortallat, sense pèls sobre la lluent closca, era un dia més d’oficina. Ella havia de dir que tot allò que havia dit el dia anterior Ullsdetauróamortallat era mentida, que no tenia cap trellat ni significat. Ella afirmaria també que Ullsdetauró... desmentiria d’immediat tot allò que ella diria o havia dit, tot afirmant que Ullsdeta... afirmaria sense mostrar ni un plec d’arruga a la seua facció pètria que en veritat era Caradepomes... i el seu pentinat de ros nòrdic químicament falsejat qui s’encarregaria de desmentir allò que prèviament havia desmentit Ullsde..., per tot seguit afirmar rotunda, ferma i inflexiblement que cap de les afirmacions anteriors no tenien ni cap ni peus...

Ups! -va pressentir una sensació estranya al seu interior, alguna cosa fora del guió-.

Per un moment, mentre practicava tot allò de parlar en públic que portava tants anys assajant va tindre un moment de feblesa que li va fer témer que tal vegada el públic (o massa social o societat de consumidors o ciutadania mitjana o número estadístic -abans denominat poble, nació o, fins i tot, república de ciutadans insignes-) hagués pogut entreveure, entre tanta declamació fingida, superxeria exposada, bruixeria dramatitzada i imbecil·litat imposada pels xips de la intel·ligència artificiosa i xismosa la trampa, és a dir, la seua equivocació, no gens malintencionada...

Va contindre per un brevíssim instant la respiració davant les càmeres -a tothora àvides d’insults, insolències, atemptats contra el sentit comú i la pacífica convivència (hi ha cap altra?)- necessitades de mentides diàries (ara anomenades fakenews, per la merda d’anglicismes que aboquen pel forat de la seua boca els mamífers que s’anomenen a si mateix influencers). Passat el brevíssim instant, va comprendre  -aquesta fou la seua més sincera impressió en molts anys!- que ningú se n’havia adonat del fet,  que sense voler havia dit la “veritat”, capficat com estava cadascú en la seua pantalla fluorescent alimentada per les mines de cobalt d’allà pel Congo, on Crist havia perdut la gorra i no hi va arribar...