VOX AMENAÇA, PP EXECUTA

Segons informació del diari Levante-EMV el passat dia 27 agost de 2025:

Vox amenaza con retirar su apoyo a Mompó si la diputación colabora con la AVL si el popular "se dedica a hacer políticas de izquierda y en defensa del separatismo"

El titular cridaner del diari fundat pels falangistes necessita una explicació. Quan es produeix un sisme, sempre hi ha rèpliques més o menys devastadores. El Partit Popular de Carlos Mazón, per governar els diners dels valencians, va vendre la seua ànima al diable; i don Vicente Mompó Aledo, en qualitat de president de la diputació provincial de València, forma part del contracte. Heus ací la rèplica esperada del terratrèmol:

“Vistas las políticas de ir contra el pueblo valenciano siguiendo los pasos de Ens Uneix, los compañeros de Vox en la diputación han dado la voz de alarma respecto a esa compensación económica a la AVL, ese caballo de Troya del separatismo en la Comunidad Valenciana" -són les paraules que José María Llanos ha dit sobre l’Acadèmia Valenciana de la Llengua abans d’amenaçar Vicente Mompó: "si siguen así las cosas, probablemente [Mompó] pierda los apoyos". El portantveus de VOX a les Corts valencianes ho té clar: "Si esas son las políticas de la diputación, Vox no las va a apoyar. No vamos a sostener políticas separatistas".

Fem una mica d’història. El 1982 -als set anys de la mort del dictador militar- el govern de l’estat espanyol -amb connivència amb els mandataris de les províncies d’Alacant, València i Castelló (cadascuna amb els seus interessos particulars: turisme, serveis, empreses, exportació)- va aprovar l’estatut que regiria l'economia de la societat triprovincial de la, des de llavors denominada, Comunidad Valenciana.

A l’estat espanyol de 1982, el mateix que segles abans havia anul·lat els furs dels regnes de la Corona d’Aragó entre 1707 i 1715 per la força de les armes, no li va tremolar la mà a l’hora d’autonomitzar (llegiu: atomitzar, diluir i vulgaritzar per anorrear) els parlars valencians (integrats en el diasistema lingüístic de la Llengua Catalana ) sota la denominació de “valencià”. A les classes dirigents de les tres províncies no els va semblar gens malament, amb la condició que no foren anomenats com els corresponia, que els parlars valencians foren denominats “valencià”. 

Quaranta-tres anys després, el fantasma mal soterrat pel postfranquisme amb presses i corrents ha tornat per llevar-li el son a don Vicente Mompó, que amb el seu pamflet del dia 24 d’agost passat pretenia solucionar “pel camí del mig” el problema insoluble heretat de 1982, tot pretenent instal·lar-s’hi en una falsa equidistància entre els supremacistes de VOX (que no volen veure -i molt menys dialogar- la realitat que els envolta) i els empresaris provincials que han pactat amb l’estat per arraconar l’única alternativa lògica al dilema (dir les coses pel seu nom per reconciliar-se, d’una vegada per totes, amb la realitat tants segles negada).

Ja hem aprés que el nom no fa la cosa ni la cosa fa el nom. Per exemple, per molt que proclame la “república” a casa, ma casa no deixa de pertànyer al cadastre de la monarquia borbònica. Ara bé, la voluntat dels ciutadans és en si mateix un acte performatiu. L’acte performatiu actua sobre la realitat fins a transformar-la. Aquesta “possibilitat performativa dels noms” és la que ha fet -i continua a fer tanta por- als dirigents de l’estat espanyol, la mateixa por que senten els empresaris de les províncies valencianes de perdre les seues prerrogatives heretades de la Transició. Una transició feta d’esquena al poble valencià, que mai no va tindre opció a un referèndum sobre el seu propi destí. Ben al contrari, va patir la violència de les bombes, els atemptats i els assassinats als carrers amb la connivència de l’estat i els estaments que li donaven suport. Així és com es va imposar l’Estatut de juliol de 1982 al conjunt de valencians, cinc mesos després del colp del 23 de febrer perpetrat amb la connivència de la Sarsuela, que va atorgar el títol de “Reial” a la Acadèmia de Cultura Valenciana (el dofí encobert destinat a rebre la "corona" de l’AVL de mans del PP i VOX).

Alguns es tornaran a queixar perquè la "batalla lingüística" torne a començar. No, no hi ha cap batalla lingüística que torna a començar: senzillament, continua. És la mateixa batalla de sempre, amb la intenció de sempre: anihilar i fer desaparèixer les diverses parles dels valencians. 

Els de VOX ho saben i els del PP també. Tots ho sabem, i açò serà així mentre respire i parle un sol valencià conscient dels seus drets lingüístics. Els drets que li atorguen la igualtat ciutadana, la llibertat humana i la solidaritat social.