Abisme, en paraules de l’autor, és una al·legoria del fracàs
escrita en clau d’humor negre, una davallada als inferns del periodista Rafael
Bodí, un home que pas a pas va perdent-ho tot en la vida. Perd el treball com a
periodista, l’abandona la seua dona amb els fills, es veu arrossegat a buscar
les pitjors feines del món i acaba perdent la casa i vivint en un parc sota els
arbres. Rafael Bodí és un valencià emigrat a Barcelona, com milers d’altres
que, amb l’esclat de la bombolla immobiliària, es veu abocat a salvar la pell
en una ciutat immisericorde, sòrdida i miserable, molt allunyada dels tòpics
turístics d’estampeta i pòster.
https://www.laveudelsllibres.cat/noticia/103031/abisme-de-francesc-viadel-una-cronologia-del-fracas
Rafael Bodí Bonastre, nascut a la comarca valenciana de la Vall d’Albaida, emigra amb els seues pares a Barcelona. A la facultat de periodisme festeja amb una basca (Eigia) per després casar-se amb una romanesa (Nicoleta), amb la qual tindrà dos fills: Oana i Viorel. Viu una vida burgesa amb feina estable, bona casa i família feliç que fa viatges a l’estranger i pot anar de bons restaurants i pagar-se l’oci cultural. Però un dia Rafael és acomiadat de l’empresa de publicitat Vértex per Indalecio Hinojosa, d’origen andalús, casat amb la filla del propietari de l’empresa catalana. Des d’ara endavant tot comença a anar de mal en pitjor: el seu company de feina, Albert Bonastre (amb el mateix cognom que el protagonista) li gira l’esquena; la seua dona l’abandona amb els fills. Sense recursos, Rafel acaba al barri del Carmel, on depén de la bondat de Marfany (un antic company de facultat que es dedica al negoci de la prostitució) i de la pietat de Martin, andalús que odia els catalans, propietari del bar El Trobador.
El Carmel és la porta
per la qual Rafel penetra als dominis de l’Infern, el mateix que habita el
personatge del film Biutiful (2010) d’Alejandro González Iñárritu, acompanyat
per Mishima, Jean Genet, amb la música de Tom Waits i la fidel ombra de Stefan
Zweig, el primer que va comprendre el cul de sac en què s'havia convertit la civilització romana. Al Carmel, amb la colla de gitanos de Barrull Rafel Bodí es
dedicarà a buidar les cases abandonades de la ciutat a la recerca d’alguna andròmina
amb algun valor; després, a l’empresa Corbín treballarà per desinfectar,
primer, els escorxadors de porcs i altres bèsties, i després, els instruments
del gimnàs exclusiu per als rics de Barcelona supervisats per la hiperbòria
Brynja Holst. A Corbín coneixerà la Tereza, emigrada del Brasil, última baula
abans de perdre tota esperança de sobreviure en la societat mediterrània;
al gimnàs, però, retrobarà Indalecio Hinojosa, l’encontre que ho remourà tot
d’una manera definitiva. Rafel decideix venjar-se d’Hinojosa de la manera més
civilitzada que pot i és acomiadat d’immediat.
Abandonat per tothom, Rafel podria refer la seua vida... a canvi de perdonar aquell que l’havia ferit d’una manera intolerable, insuportable. Rafel s’hi nega i igual com Zweig l’hivern de 1942 al Brasil de Tereza va comprendre abans que ningú que la civilització romana no tenia solució, el valencià del Carmel decideix abandonar aquest món en companyia de la sola persona que el podia comprendre, el sofisticat vienès autor de la novel·la d’escacs. Així, el valencià d’Albaida (el paradís perdut dels andalusins), que ha conegut els orígens d’Europa (Euskal Herria) i el seu extrem oriental (Romania), ell mateix un emigrant que prové del sud, decideix que ja n’ha tingut prou i resol acabar els seus dies front a la Mediterrània, el paisatge sense solució de continuïtat, el cul de sac que ha esdevingut Barcelona.
Encapsulat en una novel·la de desventures semblants a les del Lazarillo de Tormes, el valencià ens descriu la seua catàstrofe a la vora de l’Europa mediterrània sense solució; sense l'esperança que cap Tirant vinga a salvar-lo.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada