Vixca, vixca vixca!

Posats que no soc ningú, ni la meua paraula té cap repercussió, que el triple "visca" de Carlos ens envisque a tots tal com és el seu propòsit.

Perdona que no et tracte de molt honorable, Carlos, perquè de molt honorable -cosa que tu saps i jo sé- no tens sinó el títol atribuït pel càrrec; un càrrec que t’ha facilitat molt les coses, donada la situació del món actual, on l’ètica va cedint el pas a la immoralitat cada dia una miqueta més.

Què fàcil que ho tens, Carlos, i què poc et costarà tot açò.

Abans, quan vas provar de triomfar en la cançó melòdica -per dir-li alguna cosa a allò que intentaves de cantar- no ho vas tindre tan fàcil. Quan cantaves, per obrir-te un futur, et calia aprendre a cantar; ara, et permeten cantar d’una altra forma, molt més fàcil, no cal ni saber entonar...

 

Després del teu fracàs com a cantant professional, vas provar de cantor a la Diputació d’Alacant, on les coses et van anar molt millor. Tan sols et calia aprendre a callar -com les xiques guapes- i a somriure a qui et vigilava amb la mirada i et convidava -sempre de franc- per cobrar-s’ho després. Ha arribat el temps, i tu ho saps. Digueren el que digueren, els que et pagaven la festa, tu sempre hi estaves d’acord, o callaves. Per triomfar cal tres coses: callar, somriure i consentir. Tu sempre callaves, somreies i els mostraves la teua dentadura colgate després de dinar.

                                                                                                                           

Què fàcil que ho tens, Carlos, i què poc et costarà tot açò.

El temporal del dia 29 d’octubre de 2024, el Fatídic, el dia que ningú dels teus subordinats -i menys que ningú, tu, Carlos, que t’ho estaves passant de puta mare al Ventorro- va saber com actuar, va posar fi a la festa. Tu sabies -així ho indicaven les estadístiques- que el 2027 tornaries a guanyar per Majoria Absoluta a la Comunidad Valenciana. Ara, amb 229 morts als cementiris valencians, mentre la jutgessa de Catarroja lluita per demostrar allò que tots sabem, qui va ser el culpable de tanta mort innocent per no estar on li corresponia, la majoria absoluta penja d’un fil... de sang.

Què fàcil que ho tenies, Carlos, i quant et costarà ara.

Ara, tant els de Madrid que et recolzen -no en tenen cap altre, de recanvi, per cantar als valencians!- com els del Llevant Espanyol -els fidels empresaris d’ací que ja t’havien elegit per ser tan servicial i cantar tan bé- estan disposats a menjar-se el cocodril de les 229 víctimes mortals innocents per tal que els “altres” no guanyen.

Carlos, ho tens ben fàcil.

Tens les TV, les ràdios, els canals d’internet, els diaris de la premsa, les revistes, els sipais... Els policies i els presoners. Ho tens tot, tota la infraestructura que els reformistes de la transició et va muntar: la Generalitat valenciana amb les seues conselleries i el seu pressupost, els funcionaris al teu servei, el nou Canal 9, el marc autonòmic, les províncies i els seus empresaris .... A més tens els teus fidels escuders de VOX, tan kanyís kom ayuso -o més que els de xamberí-, que et mostren les dents quan no somrius en llevantí...

Què fàcil que ho tens, Carlos, i què poc et costarà tot açò.

Ara que tens tota l’esquerra a l’altra banda de la Mediterrània (es pot saber què collons han anat a fer allí?, i que em perdonen els palestins: ells, segur, que em comprendran) i les de Compromís es dediquen -com tenen acostumat de fer- a desbudellar-se entre elles, ho tens més fàcil que mai: sols has de posar la teua bancada de colgate lluenta sota el lema: “Senyeres, Falles i Rock’n’roll”, i tindràs tantes falleres com vulgues, i coca, de la millor! I a fer la mà tot! I que a la jutgessa de Catarroja li donen tant de carbó com ho permeta la Constitució.

Quina culpa tindràs tu, Carlos, que els municipis de l’Horta Sud no complisquen -tots, menys IKEA-, els plans d’urbanisme? Quina culpa tindràs tu, que els electors t’hagen votat?

Franco, Franco, Franco!

Ui, perdó.

Vixca, Vixca, Vixca!