Els lingüicides i el seu crim de lesa humanitat
Allò que els cortesans de Felipe V van intentar després de la desfeta d’Almansa l’abril de 1707, sembla que els cortesans de Felipe VI vulguen rematar tres-cents anys després.
Els subalterns i els seus compares (banderilleros, mozos de espada, mulilleros, areneros, picadores, monosabios) ho porten provant més de tres-cents anys. Ho han assatjat mitjançant la condició social (súbditos paletos, pueblerinos...), el regionalisme (Lemosín, dialecto pueblerino...), hispanisme (pancatalanistas pueblerinos...), el provincialisme (valenciano pueblerino), el feixisme (si eres español, habla español!), l’autonomisme (llengua autonòmica valenciana...). Res a fer, no hi ha manera que els valencians deixem de parlar la nostra llengua.
Com siga que els subalterns no ho han aconseguit, ha arribat l’hora de la “suerte suprema”, l'última de les tres parts en què es divideix la lídia del toro brau, que inclou “la estocada”. El colofó de la Corrida de toros. Totes les accions dutes a terme pels subalterns conflueixen en la “suerte suprema”, la “suerte de matar”, quan el Maestro queda tot cobert de la sang de l’animal innocent.
El passat 3 d’octubre, el Maestro-conseller de Educación,
Cultura, Universidades y Empleo, José Antonio Rovira, ha instat el govern espanyol
a modificar la normativa que regula la prova d’accés a la Universitat (PAU), de
forma que: “los estudiantes de la Comunidad Valenciana se examinen en
igualdad de condiciones que los de las CCAA que carecen de lengua cooficial”.
El conseller recorda que un exercici més “implica no solo una
mayor carga de estudio, sino también una mayor duración de la prueba y, con
ello, un aumento de la fatiga”. Paraules literals. Raó per la qual ha traslladat als
titulars d’Educació i Universitats la “preocupación” de la Generalitat Valenciana
“ante una situación que afecta al alumnado de la Comunidad Valenciana”, en
la qual hi ha dues llengües cooficials: “castellano y valenciano”.
Fet que, segons el conseller: “evidencia una situación de desigualdad”, ja que mentre una part de l’alumnat “español” realitza quatre exercicis en la prova PAU, “otra parte se ve obligada a realizar cinco”. Paraules literals del Maestro-conseller; que ens ha recordat que l'alumnat de les comunitats autònomes amb diverses llengües oficials "(a excepció del País Basc)..."; amb el parèntesi, Rovira pretén ocultar la seua mentida indecent. Clamorosa.
Mark Twain, l’escriptor nord-americà, quan va publicar la seua autobiografia el 1907, mentre posava en qüestió les matemàtiques amb les quals ens volen enganyar, va atribuir a Disraeli aquest pensament: "Hi ha tres tipus de mentides: mentides, maleïdes mentides i estadístiques" ("Lies, damned lies, and statistics"). Per entendre les dimensions del pensament de Mark Twain, autor de Les aventures de Huckleberry Finn i Les aventures de Tom Sawyer, propose que analitzem les estadístiques sobre l’atur. L’atur no és cap dada “natural”, “neutra”; ben al contrari, les xifres solen donar resultats favorables a les autoritats que les controlen. En la URSS les estadístiques sobre el “paro” sempre afirmaven que no hi havia aturats... fins l’any 1991, quan les estadístiques oficials de Rússia es van obrir a una altra finalitat.
Pensem-ho un poc. Mai no sabrem el nombre exacte
d’aturats perquè, entre altres raons, mai no podrem definir de manera consensuada
-és a dir, de manera definitiva entre totes les parts socials
involucrades- el concepte “aturat”. Un concepte que varia segons els contextos
socials: “parado”, “chômeur”, “unemployed”, “dissocupato”,
etc. Dit en altres paraules, els resultats estadístics dels alumnes examinats
en llengua catalana que ens proposa el maestro no és cap descoberta
sinó una estadística; és a dir, un constructe social. Ell mateix ens ho confirma:
“Hemos constatado que
el alumnado de las Comunidades Autónomas con varias lenguas oficiales (a
excepción del País Vasco)...”. En efecte,
les estadístiques no mostren el món, el conformen.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada