Lliçons de la Història (amb majúscula).

La detenció del president de la República Bolivariana de Veneçuela, Nicolás Maduro Moros, capturat el 3 de gener de 2026 per l'exèrcit dels Estats Units d'Amèrica (traslladat forçosament a Nova York, on roman detingut a l'espera que se celebre el judici on se’l condemnarà per conspiració narcoterrorista i altres delictes relacionats amb armes) i la posterior proclamació, el mateix dia 3 de gener de 2026, de Delcy Eloína Rodríguez Gómez, com l’actual presidenta interina de Veneçuela, encarregada de complir i fer complir les ordres dictades pels EUA des de Washington, és un moment històric que pot servir per fer comprendre a les generacions més joves (que no van poder viure el Pacte de Madrid, signat el 26 de setembre de 1953, al Palau de Santa Cruz, entre el dictador Franco i el govern imperial dels Estats Units) les mesures que l’Imperi pot imposar a les seues colònies. En el cas de l’acord entre el mandatari feixista espanyol i el govern dels EUA, que va servir per posar fi a l'aïllament de l'Espanya franquista, el règim feixista que havia col·laborat en la causa nazi durant la Segona Guerra Mundial, llavors, com ara a Veneçuela, el govern d’Espanya, en absència absoluta de llibertat informativa va festejar el Pacte com un triomf “patriòtic”, quan en realitat Espanya perdia la seua sobirania a favor dels Estats Units, que van construir i utilitzar bases aèries i navals en territori espanyol en favor seu fins ara. Així mateix, a Veneçuela, els successors de Maduro -els oligarques sotmesos al poder ianqui- enganyen la seua ciutadania tot fent-los creure que els acords amb la potència imperial són el resultat d’un èxit, quan és tot el contrari, una rendició completa. 

  

                                                                                                                                                                                     

    

Setanta-tres anys després els ciutadans de l’Europa lliure tenim l’oportunitat de comprendre la força que els imperis poden imposar als miserables dictadors, patètics impostors capaços de ferir els menuts i incapaços de plantar cara els poderosos, genolls en terra, l’esfínter ben obert, davant d’aquell que realment mana. Aprenem de la història.