En el Regne robòtic

ROBOT. Màquina automàtica programable capaç de manipular objectes i d'executar operacions i moviments diversos abans reservats exclusivament a les persones. 

El robot-president de la Generalitat valenciana repeteix a tothora com cal que ens comportem per ser valencians “bons”, per no caure en la temptació de “convertir-nos” en valencians “dolents”: tots aquells que no li fan cas.

Posaré un parell d’exemples. El primer és sobre l’aprofitament de l’aigua. Si em negue a regalar l’aigua del nostre maltractat riu Xúquer als hostalers d’Alacant (els insaciables empresaris d’ “Alicante-a-parte” que no en tenen prou ni amb tota l’aigua del món) el robot-president teletransmeteix que soc un valencià “dolent”; si, per contra, els la regale sense dir ni mu, el robot amb fonètica disgregada promet tractar-me de valencià “bo”, sense aigua, però bo. El segon exemple és sobre aquest codi. Si continue a usar el valencià soc “dolent”. El robot-president ens dona exemple diari: mai no parla valencià. Bé, per ser més exacte, el robot-president sí que sap dir dues paraules en valencià: “Països Catalans”, corònim pel qual sent una estima molt particular, tanta que sempre que pot el repeteix.

Per a mi, que l’aigua la volen els hostalers que paguen els programes del robot-president per a fer-se rics és clar com l’aigua. Ara bé, aquest robotiu no comprén per què al Megarrobot que programa el robot-president l’obsessiona tant ridiculitzar i denigrar per després negar el codi dels valenciano-robots, que al cap i a la fi els paguem el jornal i les extres també. És a dir, per què és “bo” que regale l’aigua que m’ha conformat? Què hi tinc jo a guanyar? Així mateix, per què es bo que deixe d’usar el codi que m’ha configurat?

Tindran alguna cosa a veure els discursos condimentats per la publicitat robòtica, discursos hiperbombardejats a diari pels superrobots que controlen l’hiperespai del Regne robòtic?