Espaiet i ben anat

 

Caguendéu i en la mare que els ha parit, als robots dels collons que em manen faça la paella, pense o cague com ells volen! Als robots els han inventat per dominar el món.

Als anys seixanta del segle passat era comú parlar de la “publicitat subliminal” com una cosa malvada i perillosa en extrem, mentre difonien per tot arreu la publicitat crua: l’autèntica, la vertadera, la de tots els dies, que t’ofega des del cervell fins les ungles dels peus. En altres paraules, mentre la gent s’escalfava el cap amb la publicitat malvada no es queixava de la bondadosa que et venia cocacoles, xancles, seats600, calçotets, cervesa o el que fora.

A hores d’ara, pel que es veu, ens toca escalfar-nos el cap amb la malvada “intel·ligència artificial” i els seus perills potencials mentre ens claven a la força pels tots els orificis existents i per existir del nostre cos la realitat construïda, la intel·ligència bondadosa codificada als laboratoris de les agències de publicitat que són subvencionades pels amos dels partits polítics (he dit els amos). Fa molts anys -molt abans que existís la IA- que les campanyes polítiques han esdevingut espectacles publicitaris: Pura Publicitat.

La mercadotècnia s’encarrega d’elaborar, crear i difondre l’autèntica “opinió pública” a través de les xarxes propietat dels supermilionaris, els magnats de la indústria del pensament que amb els seus robots -aquells que portem a la nostra butxaca i que paguem amb els nostres diners- ens controlen mentre volen fer-nos creure que ens defensen de les amenaces virtuals de la malvada Intel·ligència Artificial.

Com a robotiu -i no com un imberbe capficat entre mamelles i culs que inunden les pantalletes-, des del meu ridícul espai xicotet, afirme que la intel·ligència artificial (IA) fa segles que existeix: va nàixer quan algú s’inventà una mentida per a no treballar i viure a costa dels altres. El vici pot més que la virtut en el regne dels Robots. Caldrà anar espaiet i ben anat.