Llibertat amb latrotoxines

 

“Latrodectus mactans, o Vídua negra del sud, és una espècie d'aranya molt verinosa. Es distingeixen principalment pel color negre i vermell de la femella i pel fet que aquesta, de vegades, es menja el mascle després de la còpula. El verí de la femella és particularment danyí pels humans”.

El passat cinc de setembre el conseller d’educació de la Generalitat Valenciana, José Antonio Rovira, va concretar quins són els canvis sobre l’ús del valencià a l’escola que s’implantaran enguany a partir de la seua llei. També ha dit:

“Éste será el primer curso en el que los padres tendrán derecho a pedir en qué lengua quieren ser informados”.

Enguany no demanarà el requisit lingüístic als professors de conservatori, d’escoles oficials d’idiomes ni de formació professional. També ha eliminat l’opció que tenien alguns centres de fer programes experimentals que augmentaven l’ensenyament en valencià. Aquests centres podran substituir-lo per l’anglès. Entitats en defensa de la llengua catalana han demanat al govern espanyol que presente un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei.

El punt central de la llei –que les famílies puguen triar la llengua base, la llengua que tindrà més pes de vehicular el grup d’alumnes– no s’aplicarà fins l’any vinent, però les consultes per a triar-la es faran durant el present curs. Rovira ha denunciat les polítiques lingüístiques aprovades pels anteriors consellers i les ha titllades de projecte d’immersió lingüística que seguia les pautes de Catalunya:

“Pasamos a un sistema equilibrado que combina castellano, valenciano e inglés. Los alumnos también podrán elegir en qué lengua quieren realizar los exámenes en las asignaturas no lingüísticas. A todo esto se le llama libertad”, ha dit.

                                                                                

      El conseller amb la porra a la mà dreta i la seua feliç panxeta.                                                                                                            

Llibertat imposada per un partit polític que governa en minoria, amb uns interessos determinats. Estranya llibertat que s’arroga el dret d’ignorar i menysprear per aconseguir fer desaparèixer després la llengua amb més de mil anys d’història: la glòria dels valencians. Curiosa llibertat. 

El conseller parla de llibertat i declara que som lliures “després d’imposar” la seua llei al seu dictat. Una paròdia de llibertat. Al seu voltant, les ploraneres mentre ploren de l’ull dret, pel rabet de l’ull esquerra vigilen el compte bancari, el preu a la seua dignitat. 

Llibertat seria, es pose com es pose el conseller, que deixara en pau la nostra parla quotidiana, que ell menysprea i ignora, incapaç de sentir el mínim respecte pels drets legítims de centenars de milers de valencians (tampoc no canviaria la cosa malgrat fórem un grapat).

En nom de la llibertat reclame que els alumnes trien si volen estudiar matemàtiques o no, fer exàmens entre setmana o mai, pagar les consumicions al bar de l’IES o no, fumar porros al pati o tabac picat.

En nom de la llibertat reclame que els pares puguen elegir la política fiscal de la Generalitat, la taxa d’impostos a la benzina, a la llum i a l’aigua, que trien els noms per al seu carrer i un referèndum sobre la barrera provincial del cinc per cent electoral.

En nom de la llibertat reclame un plebiscit popular sobre la nostra pertinença a la Unió Europea i l’OTAN. I ja posats, reclame que els pares tinguen dret a elegir si prefereixen monarquia o república. No es talle, senyor conseller. No es coarte a si mateix. 

Diuen algunes cròniques que després d’escoltar les declaracions humiliants per a milers i milers de ciutadans valencians,  al fons de la sala de premsa,  morta de vergonya, la llibertat s’amagava pels racons.