Israel (Netanyahu) Palestina - I

En Els orígens del totalitarisme (1951) Hannah Arendt ens va deixar escrit que el totalitarisme ens ha permés conèixer la naturalesa vertaderament radical del mal i aquest fet ens permetrà acarar-lo quan es torne a presentar de nou, si tal cosa passara.

A començament del segle XX un ridícul pamflet Els protocols dels savis de Sió editat per la policia secreta russa a París va esdevindre clau per exterminar tota una nació anys després, quan els nazis iniciaren la seua “solució final”: la Shoah. Arendt recorda al seu text un acudit que es va fer popular durant la Primera Guerra Mundial. Quan hom preguntava qui havia començat la Guerra, hom responia que els culpables havien estat els jueus i els ciclistes. Quan la gent preguntava per què els ciclistes, llavors els hi responia: “I quina culpa tenen els jueus?”.

Si fou possible que una mentida, els Protocols dels savis de Sió, fora creguda d’aquesta manera la pregunta que cal formular-nos no és si el pamflet era o no una falsificació, sinó com és que la gent va arribar a creure-s’ho? De fet, el poble a qui acusaven, el poble jueu, llavors era un poble sense estat, sense govern i sense llengua. Com podia arribar a tindre el poder que el pamflet li suposava?

Arendt es preguntaria sobre el grau d’implicació de les masses en els moviments totalitaris, tot contraposant la conducta de l’Alemanya nazi i la Rússia bolxevic durant la II Guerra Mundial. Si el manament dels nazis era “tu mataràs”, el dels stalinistes va ser: “tu diràs falsos testimonis”. Segons Arendt, tant Stalin com Hitler res no haurien aconseguit sense la confiança de les masses, les quals volen reconèixer en la maldat una mostra d’intel·ligència.

En un discurs de setembre de 1942, quan Adolf Hitler declarà que els jueus serien exterminats, l’audiència amb els seus aplaudiments impediren escoltar la continuació de la frase. Que després digueren que ningú no en sabia res, de la qüestió jueva en l’Alemanya nazi, això és tota una altra història. Arendt considera que la massa, sempre i a tothora, es considera innocent. Tan sols confia en la seua imaginació i res del món real li farà canviar el seu criteri. L’home-massa, tancat en el seu món fantasiós, està disposat a creure totes les faules que li proporcione la propaganda totalitària. Un fet que no és nou en la història, com ho evidència la llegenda dels Setanta, la llegenda jueva que explica que setanta traductors del Pentateuc inspirats pel mateix Déu arribaren a la mateixa interpretació dels texts sagrats del judaisme. Arendt és clara al respecte:

“La propaganda totalitaria puede atentar vergonzosamente contra el sentido común sólo donde el sentido común ha perdido su validez”.

Allà on hi ha absència de debat és on apareix el relat totalitari. Tot poder totalitari el primer que farà és acallar el debat lliure per condicionar el sentit comú.

En edicions posteriors, l’autora de Els orígens del totalitarisme va reflexionar sobre la dictadura del proletariat imposada per Mao Zedong a la Xina i llavors va incloure un concepte fonamental: la superfluïtat de l’home. Amb aquest concepte l’autora introdueix en la reflexió del totalitarisme el fenomen de l’atur massiu i el creixement demogràfic exponencial. Dos elements que ajuden a contribuir al concepte de “massa persones” al món. 

Segons Hannah Ardent, els elements específics del totalitarisme són: I. L’explicació total de la realitat; II. L’emancipació de la realitat; i III. L’emancipació del pensament. En conseqüència, doncs:

“Una vez establecida su premisa, su punto de partida, la experiencia ya no se injiere en el pensamiento ideológico, ni puede ser éste modificado por la realidad”.

Més endavant, en 1963, quan va analitzar el judici d’Adolf Eichmann, l’oficial alemany encarregat de l'organització de la logística de transports a Polònia durant la II Guerra Mundial, en “Eichmann in Jerusalem. A Report on the Banality of Evil” Hannah Arendt comprovaria que Adolf Eichmann no mostrava cap rastre d'antisemitisme. La seua anàlisi sobre el personatge inclouria el conegut concepte de la “banalitat del mal”. Segons la filòsofa alemanya, el militar es limitava a fer el millor que podia la seua faena. Es limitava a complir amb el seu deure. Per tant, es considerava innocent dels càrrecs que l’estat d’Israel li imputava. Eichmann no només va obeir les ordres, sinó que també va obeir la llei. No li importava gens que els vagons dels trens anaren carregats de xiquets, dones i vells amuntegats com ovelles o de katiusques noves per als soldats, allò que importava era que els trens arribaren al seu destí de manera puntual.