Als mandarins valencians els agraden els bous

 

Als mandarins valencians els agraden els bous. Hi van molt? Ho paguen de la seua butxaca? Des de quan els agrada tant el negoci dels bous? Senten alguna empatia per l’animal innocent...? He de confessar que són preguntes que no sé com respondre. D’una cosa en tinc la certesa, però, que els agraden o no, ens els volen imposar .

Escolteu com una a una van caient les peces hui com ahir. Ara mateix està caient un periodista no reconegut; demà serà un directiu, acusat de partidista pels partits (PPCV VOX) que els acusen... Despús-demà, serà el consell de redacció al complet, que serà remodelat al gust dels nous mandarins llevantins... Poc a poc À Punt està deixant de ser À Punt, com abans Canal 9 va deixar de ser Canal 9.

El poble valencià, igual com l’immortal Sísif, després d’empènyer amb grans esforços la pedra de la llibertat, la igualtat i la dignitat, com Sísif torna a relliscar, s’esvara i cau. Enfangat i ignorat, la pedra de la llibertat torna a redolar muntanya avall per tornar a incrustar-se en el fons de la negror de la nit sense llum, sense demà digne. Un demà en el qual els pares pogueren ensenyar la seua llengua als seus fills sense restriccions, amenaces ni por.

Escolteu com una a una els mandarins llevantins van deixant caure les peces de la dignitat del poble valencià, els mandarins als quals no els importa gens el poble que pot anomenar-se amb orgull “valencià”. Els mandarins estan al que estan. 

Des que han agafat el control de la Radiotelevisió valenciana, els llevantins van proclamant-ho als quatre vents, que faran el que els passe pels "violons", i la resta de la gent, a callar! Ho patírem a Canal 9, ho vam “veure” a Canal 9; per tant, ja sabem com acabarà la història de la radiotelevisió valenciana. Els mandarins llevantins prefereixen retransmetre bous des d’Albacete abans que reparar els barracons escolars als xiquets i xiquetes valencians.

Escolteu, escolteu com van negant i ofegant la dignitat dels mitjans públics; com ho empastifen tot amb la seua ideologia retrògrada, violenta, exclusivista, digna de la casta senyorial medieval -sense cap de les virtuts dels senyors feudals-. Són al·lèrgics a la llibertat. Ni oldre volen l’aire que faça, per poc que siga, olor a Llibertat.

Desgraciat el poble que pateix el domini dels sectaris que no saben sinó menysprear allò que desconeixen. Els cognoms Massó, Rus, Camps, Barberà, Català, Zaplana, Rovira... no són cognoms castellans, tot i que els que així s’anomenen senten un impuls maníac-obsessiu-compulsiu, tant com crematístic, per lliurar-se a la castellanització dels valencians a horari complet (amb plus a la seua nòmina per dedicació intensiva).

Trist és el destí del país sotmès a les fòbies dels seus mandarins. Pitjor encara ho tenen els pobres toros.