La presumpció d’una tragèdia no resolta.

Tots en tenim una, de família, però ben poques de narradores excepcionals com la Tara Westover, que ha sabut disseccionar de manera precisa i afilada com un bisturí els sentiments al si de la família convertits en Alta Literatura. Westover, en efecte, dissecciona el cos de la família americana per al nostre gaudi, ús i abús. Hi podem llegir com la carn crema, els caps exploten, els pulmons s’ennueguen en accidents absurds. Accidents en els quals, malgrat tot, els lectors ens hi podem reconèixer gràcies a la capacitat de Westover de convertir la seua família en una família universal. Al cap i a la fi, fa més d’un segle que hem acceptat de reconèixer-nos en la família de Gregor Samsa i els seus assumptes familiars, tot i ser un insecte el seu protagonista. 

La novel·la, que porta per títol en anglés Educated. A memoir (traduït a la llengua catalana com Una educació) pot ser considerada una de les millors novel·les del que portem del segle XXI. En ella, l’autora insinua respostes a preguntes fonamentals (Per què una filla no pot ser acceptada pel seu pare? Per què un germà té dret a fer mal? Per què les mares atorguen?). Peguntes que mai no tindran una resposta definitiva; si més no, no en tindran, una de curta i senzilla, que càpiga en un quadre de text a les xarxes d’internet. Com tampoc no hi ha cap resposta senzilla per explicar la deriva de la República nord-americana dels últims decennis, amb dues presidències de Donald Trump, que aspira a proclamar-se el primer Emperador de l’Imperi ianqui. 

Tara vol comprendre el món, el món que l’ha engendrat, el món que l’ha conformat. La narradora no sols no accepta les respostes que la família li imposa des de menuda sinó que fins i tot les qüestiona; no per un afany de protagonisme ni per motius egotistes, sinó perquè necessita poder viure en pau amb la seua consciència. La vida ens hi obliga, al benestar personal. 

El resultat és un llibre inquietant, estranyament inquietant. De primeres, t’atrau el seu èxit internacional. Per alguna raó deu de ser un llibre tan llegit -penses, abans de posar el títol a la pantalla de l’ordinador per fer-ne l’encomanda-. Després, amb el text a casa, la lectura t’atrapa d’immediat pel seu llenguatge, mescla de belles imatges poètiques (Buck’s Peak nevat a l’hivern) amb esdeveniments d’un realisme extrem (la carn dels seus cremant-se al davant per no complir ni la més mínima mesura de seguretat: anar a treballar amb un pantaló en ple estiu impregnat de benzina calenta). El tema t’atrapa. L’Amèrica profunda (no la del 'deep State' polític sinó la del "deep hole" antropològic) dels mormons, fills d’aquells que -és el cas dels Westover- un dia van emigrar d’Europa per viure als EUA. Hi percebem una societat "feudal" empeltada al més profund de l’estat que va dur a terme el Projecte Manhattan i portar els primers humans a la Lluna. Una realitat que no deixa de ser una constatació amarga per a la jove Tara, una xiqueta criada en un poblet d’un grapat d’habitants que arribarà a estudiar i doctorar-se a la Universitat de Cambridge. Nascuda a Idaho, Tara ens narra el seu procés de xiqueta a dona, la seua metamorfosi. La seua transformació mitjançant l’educació amb la qual despulla el poder patriarcal, econòmic, polític.